Llegia fa dos o tres dies en un blog
l'inici d'un homenatge a una poetessa, copio no textualment:
actualment encara tan poc coneguda. Si Maria Mercè Marçal -ella,
que com a mínim surt arreu el dia de la dona (treballadora)- és poc
coneguda, és que sobtadament s'ha escampat una onada d'alzheimer que
ens ha deixats en la més desoladora inòpia mental i cognitiva. No
sé per quin motiu tenim tendència a la irreflexió i/o a donar com
a universal les percepcions personals dels nostres petits closos.
Esmento la MMM, però igualment em sobta, quan llegeixo aquí i allà,
els pocs valorats o injustament oblidats noms d'uns quants dels meus
escriptors preferits. Suposo que alguns no pensen de trucar-me cada
vegada que fan una enquesta, i així surten les conclusions. I què
me'n dieu de Josep Maria Folch i Torres? No, no és cap broma.
Mentrestant, he acabat de llegir una
novel·la de Christopher Moore (la seua teoria sobre l'autenticitat
dels cantants de blues l'he trobada enlluernadora) i ja n'he començat
una altra. Aquesta assiduïtat novel·lesca em preocupa un xic, de
manera que he buscat a internet la consulta d'algun crític literari
solvent per tal que em faci unes sessions. Res de res, sembla que els
crítics literaris no tenen consultes obertes ni atenen a domicili.
Que ningú s'estranyi, doncs, si llegim el primer que ens passa pel
cap o ens arriba a les mans i, a més, reincidim.
