Em passo una bona estona escoltant i tornat a escoltar les cançons de 10 milles per veure una bona armadura, de Manel. Feia temps que no m'interessava tant per un conjunt de cançons. Trobo en les músiques un ja sentit reinterpretat pel grup i, en algunes lletres, retalls de situacions i pensaments que em són propis o que puc imaginar. Potser és també això, el reconeixement en la novetat, la manca d'esforç que he de fer i la complicitat, el que em fa escoltar atentament i em causa plaer. Després de les primeres sensacions, hi ha el convenciment d'un conjunt magnífic en el qual trobo les meves preferides: Benvinguts i Deixa-la, Toni, deixa-la.
Se m'acut compartir ara, avui, Criticarem les noves modes de pentinats, una cançó en què entro fàcilment i que respon a un estat d'ànim que, si no recurrent encara, se'm presenta en els moments més inesperats, suggerit per una cara, per un cos o per la mateixa edat. I aquesta música lenta, interminable, de ballar agafat sense moure's del lloc...
Les imatges incloses en el vídeo no tenen cap importància -les crestes m'agraden, poden ser sublims, però les mitges crestes d'una anarquia de baixa volada no les acabo d'entendre, em semblen més aviat ridículs intents de gallejar-, són per no deixar un fons sense res. He pensat, però, que podria fer un vídeo nou amb aportacions dels lectors i lectores: cares, pentinats, imatges suggerides per la cançó; millor si són de fotos pròpies, no necessàriament d'un mateix. La nit comporta aquestes propostes agosarades que el matí a vegades descompon. Què us sembla, però, us hi animeu? Us recordo el destí amb qualsevol suggeriment afegit: provisionalsarrobagmail.com.
P. S. A través de totxanes, arribo aquí.
I un altre regalet provisional:
Se m'acut compartir ara, avui, Criticarem les noves modes de pentinats, una cançó en què entro fàcilment i que respon a un estat d'ànim que, si no recurrent encara, se'm presenta en els moments més inesperats, suggerit per una cara, per un cos o per la mateixa edat. I aquesta música lenta, interminable, de ballar agafat sense moure's del lloc...
Les imatges incloses en el vídeo no tenen cap importància -les crestes m'agraden, poden ser sublims, però les mitges crestes d'una anarquia de baixa volada no les acabo d'entendre, em semblen més aviat ridículs intents de gallejar-, són per no deixar un fons sense res. He pensat, però, que podria fer un vídeo nou amb aportacions dels lectors i lectores: cares, pentinats, imatges suggerides per la cançó; millor si són de fotos pròpies, no necessàriament d'un mateix. La nit comporta aquestes propostes agosarades que el matí a vegades descompon. Què us sembla, però, us hi animeu? Us recordo el destí amb qualsevol suggeriment afegit: provisionalsarrobagmail.com.
P. S. A través de totxanes, arribo aquí.
I un altre regalet provisional:
o aquí.
