18.3.11

cadascú per on l'enfili

Em passo una bona estona escoltant i tornat a escoltar les cançons de 10 milles per veure una bona armadura, de Manel. Feia temps que no m'interessava tant per un conjunt de cançons. Trobo en les músiques un ja sentit reinterpretat pel grup i, en algunes lletres, retalls de situacions i pensaments que em són propis o que puc imaginar. Potser és també això, el reconeixement en la novetat, la manca d'esforç que he de fer i la complicitat, el que em fa escoltar atentament i em causa plaer. Després de les primeres sensacions, hi ha el convenciment d'un conjunt magnífic en el qual trobo les meves preferides: Benvinguts i Deixa-la, Toni, deixa-la.

Se m'acut compartir ara, avui, Criticarem les noves modes de pentinats, una cançó en què entro fàcilment i que respon a un estat d'ànim que, si no recurrent encara, se'm presenta en els moments més inesperats, suggerit per una cara, per un cos o per la mateixa edat. I aquesta música lenta, interminable, de ballar agafat sense moure's del lloc...

Les imatges incloses en el vídeo no tenen cap importància -les crestes m'agraden, poden ser sublims, però les mitges crestes d'una anarquia de baixa volada no les acabo d'entendre, em semblen més aviat ridículs intents de gallejar-, són per no deixar un fons sense res. He pensat, però, que podria fer un vídeo nou amb aportacions dels lectors i lectores: cares, pentinats, imatges suggerides per la cançó; millor si són de fotos pròpies, no necessàriament d'un mateix. La nit comporta aquestes propostes agosarades que el matí a vegades descompon. Què us sembla, però, us hi animeu? Us recordo el destí amb qualsevol suggeriment afegit: provisionalsarrobagmail.com.



P. S. A través de totxanes, arribo aquí.

I un altre regalet provisional:


o aquí.

8 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

no els critico que són dels nostres i s'han de recolzar, però no els i acabno de veure el que, sembla un cert dejavu entre Battiato i Antonia Font. No sé, però no m'hi sé trobar. Ara, si a tanta gent li agrada deuen ser bons

Júlia ha dit...

A mi no m'agraden, ho sento, els trobo ensopidets i una cançó de l'enfadós. Francesc, no creguis, 'a les minories, sempre'...

La veritat és que els estan fent una promoció que fan a poca gent i que fa malpensar una mica.

Júlia ha dit...

Per a mi els Antonia Font són molt i molt superiors, per exemple.

Pais secret ha dit...

No sé si cal fer comparacions.Tampoc sé si tenen gaire a veure els uns amb els altres. A a mi m´agraden tots dos.
Gràcies Pere per oferir aquest tastet, jo tot just havia fet l´aperitiu del 24 de febrer. Si tens ocasió et recomano un directe dels Manel, són millors encara.

Montse ha dit...

A mi em recorden una mica els principis de Sisa (el fill del mestre... maniquí...) però ja sé que no es poden fer comparacions.

Pentintats, vols? hmmmm

d'acord, te n'enviaré algun (algun de propi, és clar)

:)

pere ha dit...

A mi, com ja consta més amunt, m'agraden Franecsc, entre altres raons per aqueswt dejavu que dius. Per altra banda, que algú agradi molta gent no significa res me´s que això, que agraden..

Ah, Júlia, ensopidets vol dir... Aquest segon i darrer disc em sembla força interessant, fins i tot hi ha música de Nova Orleans -poca- que és una de les meves preferides.
Comparteixo l'amor per Antonia Font, però no puntuaré.

És clar que no importen les comparacions i les semblanecs en aquest cas, A. Tot i que s'entenen.
Ja m'he mirat els seus propers concerts, i em sembla que serà el mes d'abril :-)

De fet, i no em desdic del que he dit abans, Montse, les comparacions són inevitables(cal recordar que jo parlo -no gaire-aquí només del darrer disc, però). I en el seu cas, recordar, com fas tu, músiques antigues és perfectament comprensible, jo també ho trobo.
T'ho pots creure que ningú m'ha enviat res, ni tu? O em falta poder de convocatòria o no se'm pren seriosament.

Montse ha dit...

ai, el pentinat!!!!

pere ha dit...

Sí, Arare... què, què, què...?