videoclip

Després de contactar per correu amb la Núria, quedem el dimarts passat a la plaça de la Sagrada Família per fer-me un videoclip promocional d’uns dos minuts que publicarà, em diu, el “Diari de Barcelona”.

Si no m’equivoco, desaparegut el periòdic de paper, va ser finalment l’Ajuntament qui finalment es va fer càrrec de la capçalera i el continua mantenint en format digital i amb una estructura molt curiosa que no sé si és gaire eficaç a l’hora d’aconseguir i fidelitzar lectors (potser han fet alguna enquesta, que desconec, sobre el tema): la informació és presenta en vídeos de durada desigual, però mai gaire llarga, com si fos un informatiu de televisió a la carta centrat especialment en Barcelona i amb diverses seccions. El sistema és atractiu, però feixuc, pel fet que impedeix les lectures diagonals que són tan freqüents i productives en la premsa escrita a l’hora de distribuir el temps del lector.

Tornant al vídeo, van gravar diverses imatges i una estona de conversa. Abans de començar i en acomiadar-nos, la Núria em va dir que li agradava com escrivia, cosa que ja comprendreu que em va satisfer; en canvi no em va dir que li agradés el que escrivia, cosa que em va preocupar, perquè sigui quin sigui el motiu pel qual s’escriu, un, al menys jo, té habitualment tant interès en allò que diu com en la forma d’expressar-ho, tot i que, també en el meu cas, de vegades m’interessa més compartir una imatge que trobo suggeridora que explicar-la. Bé, desfet l’error inicial sobre el meu anonimat: no tinc cap bloc anònim sinó amb pseudònim, en la més genuïna tradició literària, vaig improvisar les respostes com bonament vaig poder i no estic segur de no haver dit algun disbarat o d’haver deixat de banda alguns conceptes que trobo interessants en favor d’altres secundaris, i és que vaig tornar a comprovar que el directe no és el meu fort.

Avui, des de la feina, he vist el vídeo -sense veu perquè l’ordinador era mut- i he arribat a les conclusions següents:
1. Que hauré de deixar de beure cervesa.
2. Que hauré de tenir més cura del vestuari i del maquillatge quan m’entrevistin.
3. Que el meu índex esquerre demostra l’addició a la droga (la idea de fumar durant l’entrevista va ser meva per tal de no falsejar la realitat).
4. Que no sé per què em presto a fer un videoclip.
5. Que hauré de decidir-me a escoltar el que dic.

Per acabar, vull donar les gràcies a la Núria per haver pensat que el meu bloc, a més de a ella, podia interessar als lectors del diari i, en justa correspondència, vull recordar que al diari tenen un bloc que potser no coneixeu i us pot interessar.

Per cert, ahir, de sobte, em vaig cansar de la meva capçalera de bloc triada ja fa tant temps amb finalitat identitària i sentimental i vaig decidir un nom nou, que de fet no ho és perquè m’acompanya des del principi de l’etapa a blogspot. A partir d’ara el nom serà només un adjectiu: provisionals. Em temo, que el tipus de contingut serà el de sempre i no cal dir que em podeu continuar anomenant saragatona, a part de pere o com us vingui de gust; això sí, sempre en minúscula.