11.5.09

videoclip

Després de contactar per correu amb la Núria, quedem el dimarts passat a la plaça de la Sagrada Família per fer-me un videoclip promocional d’uns dos minuts que publicarà, em diu, el “Diari de Barcelona”.

Si no m’equivoco, desaparegut el periòdic de paper, va ser finalment l’Ajuntament qui finalment es va fer càrrec de la capçalera i el continua mantenint en format digital i amb una estructura molt curiosa que no sé si és gaire eficaç a l’hora d’aconseguir i fidelitzar lectors (potser han fet alguna enquesta, que desconec, sobre el tema): la informació és presenta en vídeos de durada desigual, però mai gaire llarga, com si fos un informatiu de televisió a la carta centrat especialment en Barcelona i amb diverses seccions. El sistema és atractiu, però feixuc, pel fet que impedeix les lectures diagonals que són tan freqüents i productives en la premsa escrita a l’hora de distribuir el temps del lector.

Tornant al vídeo, van gravar diverses imatges i una estona de conversa. Abans de començar i en acomiadar-nos, la Núria em va dir que li agradava com escrivia, cosa que ja comprendreu que em va satisfer; en canvi no em va dir que li agradés el que escrivia, cosa que em va preocupar, perquè sigui quin sigui el motiu pel qual s’escriu, un, al menys jo, té habitualment tant interès en allò que diu com en la forma d’expressar-ho, tot i que, també en el meu cas, de vegades m’interessa més compartir una imatge que trobo suggeridora que explicar-la. Bé, desfet l’error inicial sobre el meu anonimat: no tinc cap bloc anònim sinó amb pseudònim, en la més genuïna tradició literària, vaig improvisar les respostes com bonament vaig poder i no estic segur de no haver dit algun disbarat o d’haver deixat de banda alguns conceptes que trobo interessants en favor d’altres secundaris, i és que vaig tornar a comprovar que el directe no és el meu fort.

Avui, des de la feina, he vist el vídeo -sense veu perquè l’ordinador era mut- i he arribat a les conclusions següents:
1. Que hauré de deixar de beure cervesa.
2. Que hauré de tenir més cura del vestuari i del maquillatge quan m’entrevistin.
3. Que el meu índex esquerre demostra l’addició a la droga (la idea de fumar durant l’entrevista va ser meva per tal de no falsejar la realitat).
4. Que no sé per què em presto a fer un videoclip.
5. Que hauré de decidir-me a escoltar el que dic.

Per acabar, vull donar les gràcies a la Núria per haver pensat que el meu bloc, a més de a ella, podia interessar als lectors del diari i, en justa correspondència, vull recordar que al diari tenen un bloc que potser no coneixeu i us pot interessar.

Per cert, ahir, de sobte, em vaig cansar de la meva capçalera de bloc triada ja fa tant temps amb finalitat identitària i sentimental i vaig decidir un nom nou, que de fet no ho és perquè m’acompanya des del principi de l’etapa a blogspot. A partir d’ara el nom serà només un adjectiu: provisionals. Em temo, que el tipus de contingut serà el de sempre i no cal dir que em podeu continuar anomenant saragatona, a part de pere o com us vingui de gust; això sí, sempre en minúscula.

17 comentaris:

SM ha dit...

Doncs jo que l'he sentit en tot el seu esplendor trobo que l'entrevista ha quedat prou bé. Però t'hauries d'haver afaitat, haguessis sortit millor :-)

Montse/Arare ha dit...

Jo crec que no et queda bé, pintar-te els llavis!!!

Felicitats per l'entrevista!!!!

F.Puigcarbó ha dit...

Jo és que sóc molt curtet i ni al blog ni a l'espècie de tele del Diari de Barcelona t'he sabut trobar. De totes maneres mai ens agradem quan surtim per la tele en general...

Gatot ha dit...

doncs a mi m'ha agradat, pere... i m'ha agradat especialment sentir-te la veu i l'accent... un accent que m'estimo...

:)

petons i llepades videocliperes!
i bona setmana!

Clidice ha dit...

1. No exageris.
2. Sí, hauràs de passar per Toni Miró, però abans pregunta si t'ho subvenciona el diari :P
3. Fas veu de fumador, és normal que fumis.
4. I perquè no? et vas divertir? doncs ja està bé :)
5. No t'escoltis, no t'agradaràs :P això sempre passa :D

I ànims! ara que ja ets famós t'hem de dir de Vostè? ;P

Montse ha dit...

Enhoraboníssima. A mi també m'ha encantat. I l'accent, una preciositat.

Endavant!

iruna ha dit...

només te faltava un videoclip :)

m'ha fet molta il·lusió!

lo trosset de tu que podem vore és tan entranyable com tu quan escrius.

m'agrada com intentes posar èmfasi en l'interès que tens i que despertes pel què dius, a més de pel com ho expresses.

has triat tu la música de fons? quin gustet trobar-te a la sagrada família... i tan a propet de l'ebre.

això que dius de la cervesa... si vols dixar de beure'n, espero que pugues trobar la manera de no perdre "panxeta", que són molt acollidores :)

saps què m'ha fet gràcia, també? la velocitat amb què has canviat lo nom del blog! m'ha semblat com un rampell de timidesa després d'haver-te despullat tant.

(ei... avui he parlat amb un noi que podrà fer el traspàs de casset a ordinador, potser en dos o tres dies :) ja t'ho faré arribar. i ahir mon pare em va ajudar a desxifrar aquella primera frase, "voldria gravar uns cassets, si pogués, ans de morir"; era això, "pere"!)

bona nit, encantador "provisional"

jaka ha dit...

Molt be, una entrevista molt xula i has sortit molt afavorit.

Fins aviat,

Júlia ha dit...

Ep, jo també hi sóc en aquest bloc barceloní d'èxit mundial!!!!

kika ha dit...

m'ha agradat molt l'entrevista, i també la panxeta, la vestimenta, tot.
i sobretot: l'accent! quina sorpresa! no m'ho havia imaginat així :-)

pere ha dit...

Gràcies, Salvador. I d'afaitar-me, res de res, només faltaria que em faltés l'alegria del pel :-)

Gràcies, Montse. Encara que tenia tantes coses a dir...
Els llavis no? Et demanaré assessorament, recorda-te'n!


És veritat, Francesc, la majoria no ens agradem, i menys jo, que al matí em miro a l'espill de gairell i dissimuladament.
Ara és fàcil trobar-me, entrant directament a l'enllaç del blog, però tampoc no et perds res que no sàpigues.

Uf, gatot, tu no ets de fiar, que ja sé que m'estimes, però igualment t'agraeixo la teva mirada i oïda favorabels.
Molt bona setmana.

Clidice:
1. No exagero, però continuaré moderadament amb la cervesa, és clar.
2. De fet els ho vaig retreure als del DdB: jo m'esperava maquiladora, estilista, etc. Res de res. Ni una cervesa per fer més passadora la calor de la plaça.
3. La veritat és que fumo per fer veu de fumador.
4. La veritat és que va ser divertit, però breu; jo encara estava escalfant quan es va acabar l'entrevista.
5. Et faig cas, ho sé.
No cal que em tractis de vostè, n'hi ha prou que em diguis Senyor, amb majúscula ;-)

Gràcies, Montse, i jo que em pensava que havia neutralitzat l'accent. Ja veus, un és d'on és.



iruna, per la mateixa raó que al gatot (segur que us ho heu parlat) et diré que no em refio de tu (de veritat trobes que pot passar el videoclip promocional?).
No, la música no és meva, però com si ho fos.
La veritat és que feia temps que pensava en aquest canvi de nom, que en ralitat no ho és tant perquè ja figurava des del principi; però s'acosta més al meu estat d'ànimc actual.
Saps, he pensat que -bé, no ho he pensat molt- que podréim fer un post conjunt sobre el(lo) canalero, tot i que des del punt de vista del coneixement i emocional tu te'n sortiries molt millor. Potser en parlarem, no?
I res, com altres vegades, m'has fet envermellir.

Gràcies, jaka, ets una amiga :-)

Ho sé, Júlia, recordo molt bé quan hi vas aparèixer. Era -és- un molt bon vídeo (vam parlar de tu).

Gràcies, gràcies, kika. Tants comentaris per engreixar el meu ego :-)
Ei, l'accent! Després de l'èxit està vist que encara em tocarà perfeccionar-lo.

Dan ha dit...

La veu. la veu ha sigut el més sorprenent. Ja et veig una mica menys virtual.
:-D

Montse ha dit...

Un és d'on és. I que bé!

Gatot ha dit...

pere, no sé si la iruna et contestarà perquè té ganes de descansar un poquet... però jo et puc assegurar que no hem parlat de tu aquests darrers dies -ni del teu blog, of course-; m'afalaga si saps que t'estimo perquè vol dir que, al final, no m'expresso tant malament com jo mateix pensava...
fins aviat!

pere ha dit...

Ei, dan, és una veu real, però que parla de virtualitat, que, evidentment, rima amb realitat.
Em resulten curioses auestes al·lusions a l'oralitat que heu fet alguns, no les esperava.

tens raó, Montse, i també, en la mesura que pot i vol, un és d'on vol ser. Però sí, les arrels ben clares.

la iruna -ho sé- mai no descansa. No em referia tant a què haguéssiu parlat sinó que era només un sentient de multicomplicitat que no necessita paraules.
és clar que t'expresses bé, el que de vegades sóc de paraula i sentiment escàs sóc jo, ai!

SU ha dit...

Pere, no t'he vist gaire però t'he sentit fort i clar!

Felicitats per l'entrevista, ets un crack!

SU

pere ha dit...

Mira que els ho deia, SU: voleu dir que surto bé? Sobretot enfoqueu-me el perfil bo... I ja veus, ben tallat: que si els mitjons, que si la barba, que si l'esquena...
Gràcies, SU :-)