No és que sobtadament hagi recordat
detalls de la novel·la de la Sagan, que no rellegiré, és que
després d'escriure aquest títol ahir me l'he retrobat al cap una
vegada i una altra, tampoc excessivament. He pensat que, amb les
diferències que calgui, sobretot la seua aparent intel·ligibilitat,
és tan polivalent com l'Antaviana de Calders: Bonjour tristesse!
Bonjour tristesse? Bonjour tristesse... No sé si cal estar estar
trist per pronunciar els dos mots o poder pronunciar-los indica un
estat d'ànim positiu, potser d'un cert llanguiment; o fins i tot un
allegro ma non troppo o, com a mínim, un allegretto quasi andante, i per què no un Lustig-Traurig. Qui sap si és una bona manera de fer somriure
aquella noia que aparentment sempre està trista o de fer-la fugir
per sempre més... Potser és l'autosalutació matinal d'un polític amb poques espectatives de futur, però que s'aferra als seus càrrecs...
Ben pensat, potser només he escrit aquest títol amb la intenció d'imitar tants títols d'apunts (o de posts) com apareixen en anglès, sempre molt ben triats.
En definitiva, això d'avui és una bagatel·la, ho reconec.
