llegeixo haikus de Herman.
Cal estar al dia.
Llegeixo al diari la informació sobre Herman Van Rompuy, recent elegit president del Consell Europeu. No es diu gaire cosa políticament interessant, potser perquè encara no hi ha hagut temps de recopilar suficient informació sobre el polític. Tampoc és que m’interessi gaire, com a la majoria dels meus conciutadans, el que passa a Europa, malgrat que les decisions dels qui a penes coneixem –els nous i els vells- cada dia ens ens condicionen més el marc en què ens movem en les nostres petites sobiranies. Som així, encara ens pensem que el petit clos de la nostra casa de sempre ens pertany com fa segles.
En fi, ja veurem, o no, que ens porta i comporta Van Rompuy; mentrestant, entro al seu bloc, on des de 2005 va penjant haikus. Imagino que aquests petits poemes tan curts i flexibles, aparentment a l’abast de tothom, com els rodolins de les auques, són ideals per a un polític. Tot i que no conec el neerlandès (em sembla que, com el català, té molts monosíl·labs i mots aguts), m’ho passo bé llegint els seus poemes; fins i tot m’atreveixo a adaptar-ne algun perquè no sabria com traduir-los. Espero que ni els belgues de parla neerlandesa ni el president em retraguin la meva imperícia en aquest intent de síntesi de biografia vital. Desitjaria que la política europea m’interessés tant com les 17 síl·labes dels seus versos. Potser algun dia.
Colors diversos
de llengües, déus i torres.
Som a Brussel·les.
Cada any que passa,
els estius que s’escurcen.
Tardor allargada.
No sé si en aquesta adaptació he tergiversat massa el sentit. Deixo l’original per si algú troba una aproximació més fidel:
La vida és vela
que el temps de la mar solca.
La mar, eterna.
(Het leven is varen
op de zee van de tijd maar
alleen de zee blijft.)
No continuo. Si voleu llegir o comentar els haikus del president, aquí els teniu. Posarem, després, un enllaç al seu bloc o esperarem que actuï el polític?
Dibuix d'AVH
