llegeixo haikus de Herman.
Cal estar al dia.
Llegeixo al diari la informació sobre Herman Van Rompuy, recent elegit president del Consell Europeu. No es diu gaire cosa políticament interessant, potser perquè encara no hi ha hagut temps de recopilar suficient informació sobre el polític. Tampoc és que m’interessi gaire, com a la majoria dels meus conciutadans, el que passa a Europa, malgrat que les decisions dels qui a penes coneixem –els nous i els vells- cada dia ens ens condicionen més el marc en què ens movem en les nostres petites sobiranies. Som així, encara ens pensem que el petit clos de la nostra casa de sempre ens pertany com fa segles.
En fi, ja veurem, o no, que ens porta i comporta Van Rompuy; mentrestant, entro al seu bloc, on des de 2005 va penjant haikus. Imagino que aquests petits poemes tan curts i flexibles, aparentment a l’abast de tothom, com els rodolins de les auques, són ideals per a un polític. Tot i que no conec el neerlandès (em sembla que, com el català, té molts monosíl·labs i mots aguts), m’ho passo bé llegint els seus poemes; fins i tot m’atreveixo a adaptar-ne algun perquè no sabria com traduir-los. Espero que ni els belgues de parla neerlandesa ni el president em retraguin la meva imperícia en aquest intent de síntesi de biografia vital. Desitjaria que la política europea m’interessés tant com les 17 síl·labes dels seus versos. Potser algun dia.
Colors diversos
de llengües, déus i torres.
Som a Brussel·les.
Cada any que passa,
els estius que s’escurcen.
Tardor allargada.
No sé si en aquesta adaptació he tergiversat massa el sentit. Deixo l’original per si algú troba una aproximació més fidel:
La vida és vela
que el temps de la mar solca.
La mar, eterna.
(Het leven is varen
op de zee van de tijd maar
alleen de zee blijft.)
No continuo. Si voleu llegir o comentar els haikus del president, aquí els teniu. Posarem, després, un enllaç al seu bloc o esperarem que actuï el polític?
Dibuix d'AVH
4 comentaris:
he arribat al dibuix disposat a escriure algun improperi sobre els haikus (ja se sap... els ignorants de la poesia només poden ser blasfems d'aquesta vella-novetosa poesia fashion...), però m'he quedat obnubilat veient la imatge del President Montilla -imaginant-lo, vull dir, que jo no el coneixia- de jove...
m'ha vingut al cap un dubte de les primeres frases del teu escrit... quan deies marc, volies dir florí?
se me'n va l'olla... però la culpa la té thalassa i un programa sobre les llagostes... (bé, la culpa la tinc jo per mirar-lo)
em sembla que o jo o el Gatot no ho hem pillat.
Primera sóc un blasgem que fa haikus, segona els haikus i el dibuix corresponen al nou president del parlament Europeu. Cony! és que són les set del mati i encara no estic despert del tot.
Bon dia!
Força interessant el contigut d'aquests petits poemes! T'animo a reescriure i a que ens recomanis aquests petits proverbis.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
En realitat, gatot, volia dir euro, però ja se sap que malgrat l'europeisme real cadascú té tendència a creure que encara vivim en el nacionalisme virtual.
Oh, els haikus són divertits si se segueixen les normes estrictes... i tan curtets.
Gran programa Thalassa, amb massa poc públic. Quedes absolt.
Estàs ben despert, Francesc, és el gatot, un animal nocturn, el que ens vol embolicar amb les seves visions. Li ho permetem, és clar, entre altres coses perquè els gats, siguin propis o aliens, ens alegren la vida.
Gràcies, jordi. I jo t'animo a visitar el bloc del president que ens governarà, o no, durant els propers anys.
Publica un comentari a l'entrada