lateralitats

Avui toca repetir post. Vet aquí sense més presentació:

Com qui no vol la cosa -és el que es diu en aquests casos- hem arribat a la transformació 200 (o a la 202, que els números capicua o palindròmics encara són més interessants) amb un ritme i una qualitat que ja voldrien alguns blocs. També és veritat que aquí quan un no estava gaire inspirat o el cansament el retreia o pensava que ja havia dit tot el que calia, n'hi havia un altre que continuava sorprenent amb una nova versió.

No farem balanç com altres vegades. El projecte continua obert més enllà de les perspectives dels editors o dels col·laborador. No ens assignem cap data terminal -quina paraula més lletja!-, sinó que deixem que l'atzar ens vagi portant; aleshores escriurem un altra nota: l'aniversari del naixement de la Rodoreda, el dia que aconseguim 44 traduccions a És un dir, quan arribem al mateix nombre de veus al bloc -el darrere projecte- que tot just acaba de configurar en Sani...

Desitjaríem, potser, més teclejadors nous transformant. Desitjaríem, potser, que alguns dels qui ens han dit que estan enormement enfeinats en les seves històries tinguessin temps –no hi ha temps per a tot?- per jugar en aquesta història. Desitjaríem que els qui pensen que ja han fet prou amb una o dues aportacions pensessin en algun moment en la mort o en la vida, mentre caminen a poc a poc o de pressa, sols o acompanyats, sota els núvols o en un dia radiant, i recordessin que continuen tenint paper, és a dir, pantalla, en aquesta empresa que no paga dividends.

I prou per avui. Moltes gràcies als transformadors, comentaristes, lectors i enllaçadors. I no oblideu que en algun moment haurem d'organitzar un acte presencial per a la celebració de rigor. Ja en farem publicitat.

P. S. : Recordeu la carta de l'Ignasi Iglesias a Apel·les Mestres de fa uns dies en què el felicitava per un naixement? Copio el text que l'acompanyava:
Aquesta carta que reproduïm, plena de tendresa, fou adressada per l'Ignasi Iglesias a l'Apel·les Mestres, amb motiu d'haver estat mare una de les serventes del poeta de les marines.
Un altre món, oi?

concentració

Que si la religió, el futbol ... o aneu a saber què és l’opi del poble: Bé, ho continuen sent. Compte, que, com en tot, la interpretació és com a mínim doble, i deixeu-me ser decimonònic. L’opi és –o era- un analgèsic, un sedant, un anestèsic, és a dir, un tranquil·litzant que porta la pau. Al mateix temps, i en conseqüència, l’opi ens manté aliens o poc operatius a la diversitat del móns exteriors, ens facilita la capacitat de relativitzar-los, de veure'ls a distància. Sóc del parer que les drogues, en la seva justa mesura són positives, tenen la seva funció. També crec detectar que en la societat actual els opis s’han multiplicat i que les pròpies administracions públiques faciliten i estimulen el seu consum; per exemple, l’opi de la literatura, que tot i explorar infinituds d’experiències exteriors ens fa concentrar en la nostra pròpia intimitat des de la complicitat o, en alguns casos, ens acosta a altres usuaris de la mateixa droga i ens manté distanciats d’aquells qui no la fan servir.

Deixem estar l'esborrany anterior. Parlant de literatura o metaliteratura i canviant completament d’enfocament, fa uns dies repassava un número de la revista Llegiu-me dedicada íntegrament a Ignasi Iglesias, on apareixia la carta de més avall adreçada a Apel·les Mestres. Em va fer gràcia veure el tipus de relació que mantenien els dos escriptors. Vaig pensar que Apel·les Mestres havia sigut avi, però m’equivocava. No havia tingut en compte l’època, és clar. Voleu participar en el joc? Qui havia tingut la criatura que s’esmenta?