6.5.08

concentració

Que si la religió, el futbol ... o aneu a saber què és l’opi del poble: Bé, ho continuen sent. Compte, que, com en tot, la interpretació és com a mínim doble, i deixeu-me ser decimonònic. L’opi és –o era- un analgèsic, un sedant, un anestèsic, és a dir, un tranquil·litzant que porta la pau. Al mateix temps, i en conseqüència, l’opi ens manté aliens o poc operatius a la diversitat del móns exteriors, ens facilita la capacitat de relativitzar-los, de veure'ls a distància. Sóc del parer que les drogues, en la seva justa mesura són positives, tenen la seva funció. També crec detectar que en la societat actual els opis s’han multiplicat i que les pròpies administracions públiques faciliten i estimulen el seu consum; per exemple, l’opi de la literatura, que tot i explorar infinituds d’experiències exteriors ens fa concentrar en la nostra pròpia intimitat des de la complicitat o, en alguns casos, ens acosta a altres usuaris de la mateixa droga i ens manté distanciats d’aquells qui no la fan servir.

Deixem estar l'esborrany anterior. Parlant de literatura o metaliteratura i canviant completament d’enfocament, fa uns dies repassava un número de la revista Llegiu-me dedicada íntegrament a Ignasi Iglesias, on apareixia la carta de més avall adreçada a Apel·les Mestres. Em va fer gràcia veure el tipus de relació que mantenien els dos escriptors. Vaig pensar que Apel·les Mestres havia sigut avi, però m’equivocava. No havia tingut en compte l’època, és clar. Voleu participar en el joc? Qui havia tingut la criatura que s’esmenta?

7 comentaris:

Arare ha dit...

ÔÔ
Em rendeixo, Pere. Ni idea. Quin és, el premi?

I això que espero haver encertat - també- l'enigmàrius d'avui (encara que mai no em toqui el sopar, hehehe)

uixxxx, estic sentint l'Aceves, a veure què diu? (millor no l'escolto, no vull començar malament el dia)

Júlia ha dit...

Estic intrigada, l'àvia espiritual no podia ser la dona, doncs ja era morta, si no vaig errada. Apeles Mestres, com jo mateixa, tenia mania a la ela geminada i no la posava mai, em sembla que ho hauríem de respectar.

Envejo la seva mort, abans del desastre, tot això que es va estalviar.

Per cert, costa de trobar la seva obra, molta no s'ha reeditat, que jo sàpiga, a internet també hi ha poca cosa, no hauríem de solucionar-ho? He especulat amb aquesta nena però no se m'acut res, de moment...

Júlia ha dit...

No seria una filla de Renart? Crec que eren molt amics...

pere ha dit...

Sense premi, Arare, que tinc moltes despeses. I no s'accepten rendicions.
Qui és aquests senyor que esmentes? És un polític?

Tens raó, Júlia, amb la ela geminada, en els dos casos (excepte en la paraula col·legi, que trobo que li dóna prestigi ;-)

Sí, la seva obra i ell mateix estan força oblidats, encara que alguna coseta s'ha anat reeditant (per cert, jo he buscat desesperadament un poema seu sobre els beneficis del tabac i no hi ha manera)

No, no, i encara no diré la solució...

Júlia ha dit...

Ai, no em facis patir, que tinc un buf i se'm descontrola.

Jo també vaig escoltar un dia per la ràdio un iaio que recitava un poema d'ell molt bonic sobre l'amor i estimar i l'he cercat sense èxit. Si el trobes...

Jul·lia Mestra

Arare ha dit...

ep, m'he perdut alguna cosa, amb un parell de dies sense aparèixer?

vejam... jo encara no he trobat la solució, que potser l'has dit en algun altre blog-bloc amagat? en un post, que jo no he llegit... encara que juraria que ja m'he posat al dia?

pere ha dit...

No, no, Arare, encara no he dit la solució. A veure si demà...