Escoltava a altes hores de la matinada la redifusió del programa Sentits de Catalunya informació. El presentador esmentava breument dos posicionaments, el de Sabina, que s'acostava a Ciutadans (Ciudadanos) i el de Paco Ibáñez, que s'oferia com a soldat de la voluntat del poble. M'agrada alguna cançó de Sabina i me n'agraden de Paco Ibáñez. No conec cap dels dos artistes, encara que algunes vegades m'he creuat amb el segon al carrer de València, prop del mercat, sempre sol, sempre aparentment entotsolat.
El conductor del programa de ràdio es preguntava si valia la pena que els artistes es fessin enemics amb les seues opinions sobre l'actualitat política. Vaig entendre que ell insinuava la neutralitat, com si els artistes haguessin d'estar per sobre del bé i del mal, déus purs i intocables en un Olimp envejat i envejable amb l'única finalitat de ser adorats.
La polèmica sobre la funció de l'artista i de l'intel·lectual en la societat en què viuen és vella i origen de discussions inacabables, però sembla una evidència que cada persona té el dret de manifestar-se i que els artistes, sensibles al seu propi esperit i al món que els envolta, n'haurien de sentit la necessitat i, potser, n'haurien de tenir l'obligació, més enllà de les possibles conseqüències.
Bé per Sabina i per Paco Ibañez, i desconfiança envers els qui callen i es volen mantenir en unes torres d'ivori que en darrer terme només indiquen supèrbia, insensibilitat o covardia. Que parlin els artistes, que parlin els intel·lectuals, que ens donin idees; els escoltarem, i després decidirem amb qui, vingui d'on vingui, cavalquem o qui, vingui d'on vingui, cavalca amb nosaltres.
MORALISTES I MORALITZADORS
Fa 8 hores
