Escoltava a altes hores de la matinada la redifusió del programa Sentits de Catalunya informació. El presentador esmentava breument dos posicionaments, el de Sabina, que s'acostava a Ciutadans (Ciudadanos) i el de Paco Ibáñez, que s'oferia com a soldat de la voluntat del poble. M'agrada alguna cançó de Sabina i me n'agraden de Paco Ibáñez. No conec cap dels dos artistes, encara que algunes vegades m'he creuat amb el segon al carrer de València, prop del mercat, sempre sol, sempre aparentment entotsolat.
El conductor del programa de ràdio es preguntava si valia la pena que els artistes es fessin enemics amb les seues opinions sobre l'actualitat política. Vaig entendre que ell insinuava la neutralitat, com si els artistes haguessin d'estar per sobre del bé i del mal, déus purs i intocables en un Olimp envejat i envejable amb l'única finalitat de ser adorats.
La polèmica sobre la funció de l'artista i de l'intel·lectual en la societat en què viuen és vella i origen de discussions inacabables, però sembla una evidència que cada persona té el dret de manifestar-se i que els artistes, sensibles al seu propi esperit i al món que els envolta, n'haurien de sentit la necessitat i, potser, n'haurien de tenir l'obligació, més enllà de les possibles conseqüències.
Bé per Sabina i per Paco Ibañez, i desconfiança envers els qui callen i es volen mantenir en unes torres d'ivori que en darrer terme només indiquen supèrbia, insensibilitat o covardia. Que parlin els artistes, que parlin els intel·lectuals, que ens donin idees; els escoltarem, i després decidirem amb qui, vingui d'on vingui, cavalquem o qui, vingui d'on vingui, cavalca amb nosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bé per qui s´expressa lliurement.
Bé per tu, perquè aquest video m´ha recordat coses i encara tinc la pell de gallina.
Bé per la llibertat.
Hi ha artistes que sempre s'han posicionat... és la seva manera... no volen pas deixar de fer-ho.I em sembla bé que parlin. Com tu dius, després ja cavalcarem o no. Potser tenen algunes coses a perdre, però també altres coses a guanyar
Reconec que la meva simpatia des de sempre per Paco Ibañez, i queda consolidada. Jo he anat a concerts de Paco Ibañez i havia comprat discos seus i també me l'he creuat pel carrer Aragó.
I reconec, també, que m'agraden algunes cançons de Sabina, malgrat això, des de sempre m'ha estat una persona més llunyana... doncs ara més encara. És inevitable crec.
Visca la llibertat d'equivocar-se! Però hi ha qui s'equivoca més sovint!
Ibáñez ha canviat però fa anys no era tan filocatalanista, pel que fa a Alberti era molt 'anti' però les seves opinions al respecte s'amaguen i s'han amagat.
De tota manera valdria més que es dediquessin a les seves especialitats, segons la meva opinió.
I bé per tots nosaltres, A., els qui cavalquem per aquí, perquè crec que tots ens expressem en llibertat.
(Gairebé no recordava la cançó... T'imagines?)
Segurament ja està bé que els artistes es posicionin i també que no ho facin, Carme, però penso que és difícil callar quan t'ho demanen.
Paco Ibáñez surt poquíssim als mitjans i el meu record és més d'abans que d'ara, gairebé no sé que ha fet en els darres anys. Sabina apareix més als mitjans, però mai no li he tingut simpatia personal -qüestions d'empatia-, encara que a mi també m'agraden algunes de les seues cançons.
... encara que a vegades els errors són definitius, macondo :-(
Ah, la història, Júlia...
Ja t'entenc, ja, però no em sembla anormal que qualsevol personatge públic es mostri pluridimensional, fins i tot crec que en determinats moments és convenient que ho faci. Jo, que ja no tinc cap professió (i quan la tenia era igual), ho faig.
Publica un comentari a l'entrada