ritmes de diumenge

Conec poc -ara més- la Marta Pessarredona, desconec la poesia de Txema Martínez, ignoro gairebé tot el que ha escrit Màrius Sampere, de qui em reconforta -encara hi sóc a temps?- que hagi publicat una novel·la passats els seus vuitanta. Les meues mancances literàries m'omplen d'optimisme perquè no deu haver res més terrible que pensar -i creure- que ho has llegit tot, o gairebé tot, o una bona part, o tot l'important...

Però és diumenge, dia de descans i de silencis, d'oportunitats -al matí- o de neguit – al vespre-, o de monotonia, o de deixar-se anar amb ritmes improvisats... Així que repassaré versos i escoltaré música, encara que en el cas de la Cobla Sant Jordi no era fàcil perquè l'aire lliure tot ho permet. I copiaré sencer -és curt- un dels poemes preferits de Màrius Sampere: qui sap la diferència entre mort i vida?






COM M'AGRADA


Com m’agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l’obaga, l’entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.


S’obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l’amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins de la terra!

Màrius Sampere