20.5.12

ritmes de diumenge

Conec poc -ara més- la Marta Pessarredona, desconec la poesia de Txema Martínez, ignoro gairebé tot el que ha escrit Màrius Sampere, de qui em reconforta -encara hi sóc a temps?- que hagi publicat una novel·la passats els seus vuitanta. Les meues mancances literàries m'omplen d'optimisme perquè no deu haver res més terrible que pensar -i creure- que ho has llegit tot, o gairebé tot, o una bona part, o tot l'important...

Però és diumenge, dia de descans i de silencis, d'oportunitats -al matí- o de neguit – al vespre-, o de monotonia, o de deixar-se anar amb ritmes improvisats... Així que repassaré versos i escoltaré música, encara que en el cas de la Cobla Sant Jordi no era fàcil perquè l'aire lliure tot ho permet. I copiaré sencer -és curt- un dels poemes preferits de Màrius Sampere: qui sap la diferència entre mort i vida?






COM M'AGRADA


Com m’agrada escriure en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació de pau i alleujament
portar-la de baixada cap als aiguaneixos,
l’obaga, l’entrecuix, la santa dona
de les primeres clarors.


S’obria el sexe i jo obria els ulls
i vaig llegir, per les parets sagnants,
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l’amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més endins de la terra!

Màrius Sampere

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

per més que llegeixis,més et faltarà per llegir i si t'endinses en el món de la poesia, aleshores no acabaràs mai la feina.

salut

Pais secret ha dit...

Ahir, vaig sentir de la veu d´un poeta -en directe, de viva veu- que la nostra llengua es moria. Ell sempre ho diu, tanmateix encara s´hi rabeja, en fa artesania i l´enlaira, incansable.
Em sembla que faré un còpia i enganxa i li plantaré aquest poema.

Com m´agrada la força de´n Màrius Sampere.

miquel ha dit...

Vet aquí la qüestió, Francesc, engrescadora i decebedora alhora, i principi d'humilitat :-)

Potser es mor, A., però llarga vida a la llengua mentre nosaltres la visquem i els molts que vindran després.
És veritat, els recitats de Sampere són ben sentits.