Deixant de banda possibles
consideracions de tipus social, polític etc., he de confessar que
als qui tenim tendència a la hipocondria, la Marató de TV3 ens és
un programa tabú. El seu visionat, any rere any no faria sinó
augmentar les malalties que hem anat acumulant al llarg de la vida,
moltes de les quals hem anat descartant sense total convenciment.
Podem col·laborar o no a les causes proposades, però res de veure
entrevistes de morts, curacions i simptomatologies detallades. En
canvi, podem escoltar tranquil·lament el disc que s'edita cada any;
encara més, en el meu cas, era una música que inicialment era
reticent a escoltar i que posteriorment m'ha semblat que tenia
interès des de diferents perspectives, amb troballes singulars.
M'ha semblat que avui era un bon dia per compartir una cançó del darrer disc. Com que aquest any va del cor, he trobat que podia triar un dels clàssics del cor més versionats de la història de la cançó en català: Rosó. S'escolta encara? Es canta? Alguna cosa deu tenir aquesta cançó quan les noves generacions de músics s'hi fixen, encara que sigui per versionar-la amb un altre esperit. A mi, la interpretació d'Obeses em sembla molt aconseguida, amb força, sense el ploriqueig excessiu d'altres intèrprets.
