històries de la tele (la nostra)

Dissabte:

Miro i escolto l'entrevista a Corbacho. Al final em decep que no li hagin preguntat per què, a les municipals, prefereix presentar-se a la llista de Barcelona i no a la de Comarruga. Ben pensat, tampoc és que la resposta hagués tingut cap interès.

 

Diumenge:

Programa de Basté. Parlen dels cotxes autònoms. Oooh! Aaah! Cap interès. Quan parlin de la teletransportació començaré a estar atent. Per cert, molts abans atropellarien una persona, no importa edat o condició, que un un gos, que ho admetin o no ...

 

Etc.

el negre

No sé si aquesta nit miraré -o veuré la repetició de demà- el partit del Barça en terres americanes. Vaig seguir l'anterior i en determinats moments em va pujar innecessàriament la mosca al nas i un emprenyament controlat al cervell. El partit, com sol ser normal en aquesta època, va ser avorridot i, a més a partir d'una fase del joc ja es veia que el Barça acabaria perdent, però això més aviat produeix somnolència i jo vaig estar ben despert. Els que em mantenien atent eren els comentaristes que potser s'avorrien, van descobrir l'arbitre i el van convertir en motiu recurrent, en falca publicitària, entremig de les seues locucions maldestres. L'arbitre es deia Baldomero Toledo, és nascut a Mèxic (tota la informació concreta sobre ell corre a càrrec meu), té 45 anys i pertany al col·legi californià. Als locutors els va fer gràcia el nom i de tant en tant, sense que vingués a to, quan no sabin quina altra cosa dir, l'anaven repetint; se suposa que especialment un dels comentaristes tenia una certa gràcia a pronunciar nom i cognom de manera histriònica i els altres li demanaven: va, va...; aleshores, ell repetia per enèsima vegada: Baldomeeero ToLEEdo!, i hi hi hi, ha ha ha... Quina complicitat buscaven en els espectadors? I continuava la festa d'una retransmissió de partit d'entrenament.
I si l'arbitre s'hagués dit Bartholomew Brown o Bonaventura Farigola? També hi haguessin hagut tants hi hi hi ha ha ha hu hu hu? La brometa -la burla sense sentit contra el dèbil és terrible- em va semblar menyspreable. Em resulta incomprensible  la multa al Barça pels xiulets del final de la Copa o l'altra per les estelades dels aficionats, però encara em resultarà més inconcebible que els mateixos comentaristes retransmetin avui el partit del Barça amb el Chelsea. Un mitjà digne, no pot tolerar la indignitat, ni que sigui amb professionals dels esports (?) i en nit de costellada.

aquest diumenge, música de marató

Deixant de banda possibles consideracions de tipus social, polític etc., he de confessar que als qui tenim tendència a la hipocondria, la Marató de TV3 ens és un programa tabú. El seu visionat, any rere any no faria sinó augmentar les malalties que hem anat acumulant al llarg de la vida, moltes de les quals hem anat descartant sense total convenciment. Podem col·laborar o no a les causes proposades, però res de veure entrevistes de morts, curacions i simptomatologies detallades. En canvi, podem escoltar tranquil·lament el disc que s'edita cada any; encara més, en el meu cas, era una música que inicialment era reticent a escoltar i que posteriorment m'ha semblat que tenia interès des de diferents perspectives, amb troballes singulars.

M'ha semblat que avui era un bon dia per compartir una cançó del darrer disc. Com que aquest any va del cor, he trobat que podia triar un dels clàssics del cor més versionats de la història de la cançó en català: Rosó. S'escolta encara? Es canta? Alguna cosa deu tenir aquesta cançó quan les noves generacions de músics s'hi fixen, encara que sigui per versionar-la amb un altre esperit. A mi, la interpretació d'Obeses em sembla molt aconseguida, amb força, sense el ploriqueig excessiu d'altres intèrprets.

regalar petons escalfa

Parlo amb tres o quatre botiguers del barri que treuen fum per la publicitat institucional a través de TV3 que recomana regalar petons durant aquestes festes. Em diuen que només els faltava això per solucionar les escasses expectatives de venda d'aquestes festes, que tothom ja fa petons, més petons que mai, directament o virtualment, que, si convé, ells estan disposats a fer els petons que calgui a cada comprador que s'endugui alguna cosa de la seua botiga. L'únic en què no es posen d'acord és si haurien de fer petons segons la magnitud de la compra (un petó cada euro, cada deu euros...) o un petó solitari amb més o menys intensitat segons... La solució no és fàcil i pot conduir a arbitrarietats i malentesos.

A mi, la veritat, en la meua qualitat de comprador, d'espòs, d'oncle, de padrí, d'amic, etc., la campanya, que durarà fins a Reis, no em sembla malament. Si algú s'atreveix a insinuar que en lloc dels meus petons preferiria un regal materialment més consistent, sempre puc recórrer, a més de a la qualitat dels meus òsculs, a la campanya de la tele, que no cal dubtar que té al darrere el vistiplau de la força política majoritària del país i dels seus socis de govern, si no, de què? I si l'argument no em funciona, m'ho acaben de posar en safata avui mateix: he d'estalviar per pagar la factura de la llum que m'arribarà l'any que ve. Quina podridura d'Estat, que es fa el despistat, i la meitat dels grans acabaran als consells d'administració de les elèctriques, i d'aquí no en parlarem, que ara no toca.

Avui he parlat també amb un dependent de la botiga que té Apple a la plaça de Catalunya. M'ha dit que tenen una feinada (l'iPhone més barat -només es pot triar entre el blanc i el negre- pràcticament 400 euros). M'ha assegurat que, de moment, no tenen consigna de fer petons als compradors. Aquests americans!

misteris de l'univers: Kriptó

Se suposa coneguda la meua afició a la contemplació del cel i el meu interès en el coneixement del Cosmos, i segurament alguns també recorden els meus estudis astronòmics que ara no especificaré. Bé, doncs al llarg de meus nits telescòpiques i lectures sobre el tema, m'ha estat impossible saber gaire cosa sobre un dels planetes més famosos en el nostre món: Kriptó.

Què sabem de Kriptó? Poca cosa. Es tracta d'un planeta d'una gravetat important format bàsicament per roques i gel situat en una regió desconeguda de l'espai. Se sap que orbita al voltant d'un sol vermell d'una galàxia ignorada. El seus habitants són humanoides amb una esperança de vida que ratlla la immortalitat i adquireixen poders físics extraordinaris -psicològicament són més aviat simples en qualsevol circumstància- quan els il·lumina algun sol groc. Formen part d'una civilització molt avançada, científicament a alguns segles de les de la Terra -xinesos inclosos.

No m'allargaré en descripcions insignificants del planeta que no porten enlloc. Només afegiré que en el nostre món s'ha fet córrer la brama que pràcticament tota la població va ser destruïda. Entre els supervivents, el més famós és Kal_El, fill de Jor-El i Lara, conegut aquí per Clark Kent o, sobretot, per Superman, un noi no gaire llest que viu als Estats Units.

Jo -i no citaré fons- sé que en realitat la civilització kriptoniana continua ben viva i progressant incessantment, però que han muntat tot un sistema de desinformació per tal que els humans els oblidin la seva existència. A quina raça galàctica pot interessar la visita, encara que sigui dintre de segles, d'uns habitants de la terra que es caracteritzen per un primitivisme moral que no ha evolucionat al llarg de la seva història?

Tot i així, i malgrat el secretisme institucional extraterrestre, gràcies a una relliscada inexplicable, però subtil, d'una publicació periòdica terrestre que és l'única que manté contacte amb el planeta -continuo reservant-me les meues fonts-, avui he pogut constatar que una idea que em rondava pel cap és certa: el període de rotació de Kriptó és força superior al de la Terra. Quant exactament? No ho sé, però molt. Heus aquí la prova:

Continuaré investigant, i em permeto recordar que si algun lector té alguna pista que em pugui donar més detalls sobre Kriptó, sobretot sobre la seua situació, li estaré molt agraït. El meu interès és exclusivament astronòmic i geològic, de marera que agrairia que no se m'enviés cap altre tipus de material.

PS: Ostres amb TV3, arriba a tot arreu!

animals de vol ras

No recordava quin dia era el de la reaparició de Llach a València relacionada amb el tancament dels repetidors de TV3 i vaig buscar-ho a través de Google. Vaig fer cap a un dels diaris que donava la notícia -poca cosa i més aviat asèptica- i em va sorprendre la quantitat de comentaris que analitzaven la carrera musical del cantant i donaven detalls sobre la llengua que feia servir i la seva relació amb altres llengües. Encuriosit, vaig buscar la mateixa notícia en altres diaris i també anaven plens de comentaris de característiques molt semblant. De vegades el rigor i el sentiment cal buscar-los entre els aficionats, entre els que realment s'impliquen amb els fets narrats i són capaços de convertir un fet extern en una part de la seva vida:

.................................
Hace un par de años recuerdo (por que no se me puede olvidar) que mi hijo me preguntó que si somos de los paisos catalans, que lo habia visto por la tele... Ese canal es la mejor arma de la secta catalanista, poco a poco te van comiendo la cabeza hasta que ya ni discutes la unidad de la lengüa.

........................

Tanto el portugues y el gallego como el Flamenco y el Holandes son en cada caso idiomas que pertenecen a un mismo sistema lingüistico lo cual es inevitable y obvio porque son derivaciones de idiomas primarios y la prox.geografica es la que es, y se desarrollan cada una por su lado para preservar las diferencias significativas y la idiosincracia de cada territorio y así tiene que ser con el Valenciano que no es Catalan ambos provienen del latín pero el Valenciano tiene influencias mozarabes y el Catalan Occitanas(el catalan es más Occitano que un idioma propio pero el nacionalismo Catalán necesita del uso de la lengua para su construccion nacional). Además esta discursión es esteril ya que los partidos indep.catalanes en la C.Valenciana tiene menos votos que Catalanes residen aqui y que por tanto pueden votar. Por otro lado Tv3 si se tiene que ver entonces el resto de autonomicas también xq aqui vive gente de toda España.

..............................


Gracias a ACPV y el pancatalanista de Lluis Llach, volveremos a tener PP para cuatro años mas, y ademas este año con mayoría absoluta. Parece mentira que estos burros, no se hayan enterado todavía q en unaue tierra que siempre ha sido de izquierdas, arrase el PP por tanto anticatalanismo que hay.

............................


Em sap greu per Lluís però l'únic que aconseguirà és fer-li el joc a un empresari espavilat com eliseu Climent i donar vots al PP. Si els catalans voleu que algun dia l'esquerra torne a governar al País Valencià, per favor, deixeu-nos tranquils. No necessitem tutors. Som majors d'edat.

.....................................


A ESTE TIO LEJOS BIEN LEJOS QUE SE QUEDE EN SU CATALONIA SU CANTO PARA SU CATALUÑA AQUI ESA CLASE DE GENERO NOS APESTA-HUELE SU PRESENCIA A PROVOCACION IMPERIALISTA, LO SIENTO PERO ANTES MORO QUE CATALAN.

......................................


Los Valencianos de verdad queremos televisiones en nuestra lengua: EL CASTELLANO. No queremos hablar la "paletada" esa del "valenciano" o "catalan" o como coño quieran llamarlo. VIVA CAMPS!! VIVA RITA!! VIVA EL PP!!!!

.................................


pues eso que cante la esaca pero esta vez lo que hay que tumbar no es la dictadura de franco, esta vez lo que hay que tumbar es el imperialismo catalan
.................................


I així unes quantes desenes de comentaris, encara que no n'he inclòs cap dels de l'altra mirada.

I si Llach només toca Orenetes?  I amb una perfomance interminable amb Carles Santos? Quina decepció! És clar que el missatge de les seves orenetes...

Y no estaba muerto...

Faig una pausa en la meva setmana dels clàssics per entrar uns apunts a partir del gran debat d’aquesta nit aTV3 sobre l’ensenyament. Confesso que només me l’he mirat poc més d’una hora, però és que, bo o dolent, jo sóc un professional de l’ensenyament i m’ha semblat que el programa era generalista, polític, primari: la importància de la immigració i la seva distribució; la pública, la concertada i la privada; els alumnes per aula; el reflex de la societat... Bé, tot això ja m’ho sé, tothom s’ho sap. No m’estranya que hi hagi o es parli de fracàs quan al debat encara es plantegen les beceroles del sistema educatiu, de les estructures i infrastructures més elementals. Potser més endavant han parlat de la funció de l’ensenyament, de què es fa a les aules, de com es fa i de per què es fa. No ho sé. Potser han concretat què es pretén específicament a l’ensenyament primari, al secundari obligatori i al secundari postobligatori. Tampoc no ho sé. Potser d’aquí uns anys, resolts i superats els plantejaments inicials i genèrics, es farà aquest segon debat. I encara un tercer de més específic. Bé, aleshores ja es podrà començar a parlar de normalitat, de professionalitat, d’èxit. De moment entenc que no es pot fer gaire cosa més.

Aquí teniu un moment de l’inici, i quatre paraules que he copiat del DIEC perquè encara no estic segur que quan es parla del que es parla es parla del que es vol parlar. I no sé si m’explico o si no cal explicar res. Potser necessitem paraules noves al diccionari que no creïn malentesos?



escola: 1 1 f. [LC] [PE] Establiment on s’ensenya. Escola d’ensenyament primari. Les escoles municipals. L’escola del poble. Obrir una escola. Escola d’enginyers, d’arquitectura. Escola d’arts i oficis. Escola de declamació, d’art dramàtic. Escola militar, naval, de nàutica. Escola d’equitació

institut: 2 2 m. [LC] [PE] Establiment on s’imparteixen ensenyaments secundaris o superiors. Institut d’ensenyament secundari. Institut de Ciències de l’Educació.

acadèmic: 3 adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a l’ensenyament. Curs acadèmic.
escolar: 1 m. i f. [LC] [PE] Persona que va a una escola. La majoria d’escolars es queden a mitja pensió.
2 adj. [PE] Pertanyent a l’escola o als escolars.

solucionari de física recreativa

Faig un post semipopurri en què acabo parlant del Barça –gran partit ahir i desastrosa entrevista avui a Bojan- i per reblar-lo afegeixo un vídeo que he pujat a Youtube dels gols a l’Almeria, a més d’uns comentaris i d’unes impressions de Messi –la literatura del futbol és lamentable, sobretot en calent i en directe-. De sobte se m’acut que puc fer un altre vídeo amb petites diferències. El penjo setze hores més tard. Passo a detallar les dues pel·lícules:

1.Fragment d’un programa de TV3. Afegeixo banda sonora, fluixeta (Fanfare Ciocarlia) , que no impedeix sentir el que diuen els locutors. Les imatges són dolentes. El pujo a la categoria d’“esports”. Títol:. Quina crisi? Barça-Almeria

2.El mateix fragment de TV3. A més de la música anterior, afegeixo a la part final el principi de l’himne del Barça. També afegeixo unes poques imatges entre el partit amb grollera intenció subliminal. Les imatges continuen sent dolentes. El pujo a “notícies i política”. Títol: Barça-Almeria. Quina crisi?

Resultats de l’experiment:

1.Dubto que els meus lectors habituals s’hagin adonat que en un moment determinat el vídeo 1 hagi estat substituït pel vídeo 2.
2.El primer vídeo ha estat vist, en el moment que escric això, per 367 persones; el segon, per 48.
3.El primer vídeo ha estat enllaçat per alguna pàgina esportiva, el segon ha figurat en el rànquing de notícies de Youtube en posicions discretes (de la 50 a la 80), però competint amb estrelles de la informació en anglès, sobretot amb Obama i McCain (per cert, als cecs no els importa que Obama sigui negre).
4.Al primer vídeo algú li ha donat una puntuació d’1 (deficient); el segon ha obtingut una puntuació de 5 (impressionant).

Conclusions:

Cap conclusió que no figuri en les notes anteriors, només faltaria. En tot cas, i per si us sobra el temps, us deixo els dos vídeos.

convergència

Ja hi tornem a ser: una multa de 300.000 euros a Acció Cultural i l’amenaça de tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. Evidentment, Acció Cultural recorrerà la decisió, etc.

Mentrestant, se sap que hi ha negociacions entre les representants de les dues Generalitats per tal d’arribar a acords que permetin la reciprocitat d’emissions. Sembla que el punt més important a discutir és el que anomenen “de la convergència”. Es tracta d’anar baixant la qualitat de la programació del primer canal de la televisió catalana fins que sigui equiparable al de la valenciana. Jo, que sóc teleespectador ocasional però fidel, us puc assegurar, als qui no mireu la tele, que el procés ja va començar abans de tot aquest enrenou, però que en les darreres setmanes s’ha accelerat de manera considerable; us ho podria justificar amb exemples (de moment la sèrie estrella dels dos canals és Heroes- Herois (déu meu!), que s’emet el mateix dia pràcticament a la mateixa hora), però no vull cansar-vos. Calculo que en acabar l’estiu (època de reposicions que farien creure a un ressuscitat que no ha mort) la convergència serà total, així que demano a Acció Cultural que resisteixi i als catalans que encara miren “la nostra” que tinguin paciència, que aviat serà un fet la unitat cultural televisiva.

Mentrestant, demanaria que des d’aquí es fes alguna manifestació demanant repetidors per poder veure el canal 9 que permetin tastar similituds i diferències. Si voleu quedem divendres a les 7 a la plaça de Sant Jaume (es prega confirmació).