rellegint

La grisor enfosqueix el dia i la pluja s’intensifica i embogeix. El vent ha tombat el test d’alfàbrega i fa picar l’aigua contra els vidres. Penso en la Katrin, que no sé si encara es mulla dins i fora del bar i deixa sortir les paraules que vol o calla. No sortiré a buscar el diari.

Començo a llegir el curs de literatura de Nabokov pel principi. Sóc un bon lector? Passaré el test que una vegada va fer als seus alumnes:

Selecciona quatre respostes a la pregunta “quines qualitats ha de tenir un bon lector?”:
1. Ha de pertànyer a un club de lectors.
2. Ha d’identificar-se amb l’heroi o l’heroïna.
3. Ha de concentrar-se en l’aspecte socioeconòmic.
4. Ha de preferir un relat amb acció i diàleg a un que no en tingui.
5. Ha d’haver vist la novel·la en pel·lícula.
6. Ha de ser un autor embrionari.
7. Ha de tenir imaginació.
8. Ha de tenir memòria.
9. Ha de tenir un diccionari.
10 Ha de tenir cert sentit artístic.

Vladimir Nabokov. Curso de literatura europea. Ediciones B, S. A.

Encara que encerti les respostes, em temo que no sóc un bon lector segons la proposta de Nabokov, perquè per molt que ho desitgi alguna carència no té solució. No té gaire importància.

Continuo llegint, salto pàgines, torno enrere, em pregunto si he de seguir les seves classes sobre El Casalot de Dickens (on para en Manel?) abans de llegir la novel·la –potser finalment l’estiu que ve?- o primer hauria de llegir el llibre. Torno al principi, rellegeixo, subratllo, marco. Penso que segurament en algun moment copiaré algunes línies al bloc.

Passa la tarda. Minva la intensitat de la pluja. Se m’acut que si sortís potser trobaria la Katrin pel carrer, potser molla; potser asseguda en algun bar, prenen una cervesa, esperant deixar anar paraules que ofega.

Ara, de matinada, el cel em sembla blau, sense cap núvol; la lluna creixent fa temps que s’ha amagat. Demà sortirà el sol.