En tornat del mercat -demà és festa, cosa que al barri simplement vol dir que tanquen les botigues-, trobo una papallona petita, no més gran que l'ungla del polze, que juga amb les plantes de la terrassa. En aquest ambient urbà, les papallones són escasses i aprofito l'ocasió per afegir-me al joc. De la
plumbago al gerani i del gerani al pebroter nan, el recorregut és escàs. Quan m'hi acosto massa se'n va, però torna de seguida i continua els trajectes erràtics aparentment aleatoris. El gerani li té el cor robat: hi roman més estona que en les altres plantes: en les flors, en les tiges ,en les fulles. Acabat el dinar -el meu-, encara continua una estona immòbil o suportant els petits remolins de vent que la fan tremolar. A la fi, se'n va sud enllà -ziga-zagues com d'oroneta- sense cap senyal de comiat. Qui sap si aviat hi haurà unes petites erugues que aprimaran les fulles del gerani? Ai!
Sobrat de temps com vaig, busco papallones en les bestiaris de Carner i Pere Quart, però no en trobo. En canvi, a Internet se m'acosten
desenes de papallones.
Damunt el raig de sol
la papallona avança
com follament empesa
per un alè de vent.
Albert Ràfols-Casamada
La M. ha tornat a l'institut. Més dona , més plena, tan silenciosa. Està una mica enfadada perquè ha de repetir curs, però està orgullosa d'haver après a cosir, a cuinar, i tantes altres coses que si no hi ha cap sorpresa li seran fonamentals en el seu futur. És possible que la M. hagi deixat enrere
el món de les titlis.
A la nit, com que és festa major, cal amenitzar la vetllada amb una mica de música.
