Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris papallones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris papallones. Mostrar tots els missatges

16.5.15

papallones i tortugues


Fa temps, un company que em llegeix amb assiduïtat em va dir que tots fem servir algunes paraules amb més freqüència que d'altres. Ell havia detectat que en el blog, és a dir, en la llengua escrita, jo utilitzo molt el mot -el poso en plural perquè és com sol aparèixer- diversos o diverses. És veritat, en sóc conscient, surt molt més que diferents, per exemple, que és una opció equivalent més habitual; i per suposat, ni comparació amb les vegades que surt distint o, posats a dir, politípic o altres solucions que exigeixen un determinat context. Més enllà de l'estudi estadístic, la qüestió és per què faig servir divers o altres sinònims possibles. No ho sé. Un estudiós dels detalls i de la psicologia potser m'ho podria explicar.

D'una forma més conscient, sé que també escric manta -és un arcaisme aquest demostratiu?- vegades el mot efímer. De fet, el mateix nom del blog ja indica curta durada, de manera que segurament efímer respon a una visió personal de la vida aplicada a... tantes coses. Gairebé tot, malgrat la durada aparent és, si no fugaç, com a mínim passatger, transitori, temporal. Hi ha alguna cosa immutable, estable, permanent?

Em deixo portar per la temporalitat i penso en dos animals tan aparentment oposats que em fascinen: les papallones i les tortugues. Les primeres són bellíssimes, efímeres, fràgils, de moviments ràpids i difícils de predir; les segones són ... a mi m'agraden les seus formes, la seua longevitat, la seua duresa, la seua parsimònia. Ah, els humans, que a vegades podem participar de les dues naturaleses...

I ara és quan em deixo portar per la sinonímia babèlica i barrejo una hibridació impossible que ens indica que res no és igual i tot és divers: papallona, tortuga, paloma, تیتلی, کچھی,, voliaina, titli, skilpad, turtle, kaplumbaga, kelebek, Butterfly, πεταλούδα, leptir, 蝴蝶, sköldpadda, qoolleyda, mariposa, tartaruga, χελώνα, żółw, motyl, бабочка, tortue, rùa, カメ, etc.


3.8.12

la llengua i les papallones

La majoria, quan ens parlen o parlem d'un collie, un dàlmata, un beagle -tan de moda darrerament-, un bobtail, un pastor alemany, un gos d'atura dels Pirineus -tan poc de moda darrerament-, ens fem de seguida una imatge mental d'un tipus de gos determinat, amb un pel concret, una alçada aproximada, un ventall de colors limitat... Amb poques paraules, potser amb una sola, som capaços de crear la complicitat inherent a la llengua compartida.

Aquest dies passats en part en contacte amb la natura -vaig estar a punt d'anar a les illes Palau, però em van dir que faria una calor insuportable- em vaig sentir disminuït, lingüísticament parlant, i vaig pensar en el camí que encara ens queda a la majoria per arribar a adquirir una total maduresa comunicativa. M'explico a partir d'un exemple. A part d'altres insectes, vaig anar veient papallones de formes i colors diversos. Les papallones agraden a tothom, potser per la seua bellesa fràgil:

-Papallona encisadora,
jo lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig d'una a l'altra flor,


Com a il·lusió tan bella
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.

Josep Carner

Molt bé, molt bonic, ho comparteixo. Però, de quina papallona parla Carner? Parla de la papallona rei o de la blanqueta de la col, del gran paó de nit o de la blaveta comuna...? O, com fan tan sovint els poetes, potser vol que cadascú triï la seua imatge i el seu nom a partir del suggeriment genèric? Concretar el nom d'una papallona, singularitzar-la, és robar-li una part de la seua misteriosa bellesa? No ens enganyem, les papallones, com tants altres animals petits i grans amb els quals compartim aquest món no ens fan cap servei pràctic directe i per això ignorem el seu nom i, arribat el cas, perdem el temps explicant característiques que podríem estalviar-nos amb el coneixement d'una paraula o dues. És clar que aprendre el nom dels milers d'espècies de lepidòpters seria una feina llarga i ingrata, segurament menys satisfactòria que la d'anar explicant els matisos de color i de vol que ens han captivat. Sigui com sigui, a mi em continua disgustant -i ja prescindeixo dels humans amb qui comparteixo llengua- no poder anomenar les papallones pel seu nom, no poder dir-los “ei, a tu et conec, tu ets...” i haver de conformar-me amb una salutació vergonyosa com ara “ei, bona tarda, papallona verdosa del delta! Ets potser la papallona de la mostassa?” No m'estranya que en sentir-me les papallones pleguin les ales de gairell i se m'allunyin en vol incomprensible

24.9.11

bestiari de tardor: papallones

En tornat del mercat -demà és festa, cosa que al barri simplement vol dir que tanquen les botigues-, trobo una papallona petita, no més gran que l'ungla del polze, que juga amb les plantes de la terrassa. En aquest ambient urbà, les papallones són escasses i aprofito l'ocasió per afegir-me al joc. De la plumbago al gerani i del gerani al pebroter nan, el recorregut és escàs. Quan m'hi acosto massa se'n va, però torna de seguida i continua els trajectes erràtics aparentment aleatoris. El gerani li té el cor robat: hi roman més estona que en les altres plantes: en les flors, en les tiges ,en les fulles. Acabat el dinar -el meu-, encara continua una estona immòbil o suportant els petits remolins de vent que la fan tremolar. A la fi, se'n va sud enllà -ziga-zagues com d'oroneta- sense cap senyal de comiat. Qui sap si aviat hi haurà unes petites erugues que aprimaran les fulles del gerani? Ai!







Sobrat de temps com vaig, busco papallones en les bestiaris de Carner i Pere Quart, però no en trobo. En canvi, a Internet se m'acosten desenes de papallones.

Damunt el raig de sol
la papallona avança
com follament empesa
per un alè de vent.

Albert Ràfols-Casamada

La M. ha tornat a l'institut. Més dona , més plena, tan silenciosa. Està una mica enfadada perquè ha de repetir curs, però està orgullosa d'haver après a cosir, a cuinar, i tantes altres coses que si no hi ha cap sorpresa li seran fonamentals en el seu futur. És possible que la M. hagi deixat enrere el món de les titlis.

A la nit, com que és festa major, cal amenitzar la vetllada amb una mica de música.