En un comentari al meu darrer post
sobre fotografia, la jaka em suggereix una presentació fotogràfica
que va més enllà de les pròpies imatges. La fan aquest cap de
setmana a Barcelona, a la Damm, que em cau molt a la vora. Tinc
curiositat per veure que han muntat els instagramistes -o
instagramers-, dels quals ho ignoro tot. Ja he sol·licitat una
entrada i m'han posat en llista d'espera.
Entenc que es tracta de presentar un
mapa de Barcelona, tal com ja es va fer a Tarragona, amb imatges
fetes pels seguidors i practicants d'Instagram. En fi, si hi vaig, ja
ho veuré i si no, m'informaré amb més detall.
Visitant una web sobre el tema, m'ha
cridat l'atenció un paràgraf que copio textualment:
La plataforma
IgersMap responde a la necesidad de mostrar los lugares
destacados donde llevarías a un amigo a hacer instantáneas. El
objetivo es definir con los miembros de la comunidad que contribuyan
con sus fotos, los puntos de las ciudades con un
especial interés para los usuarios de Instagram, tanto locales
(habitantes de dichas ciudades) como de fuera (visitantes).
Quantes fotos dec haver fet jo de la
Sagrada Família? Quants milers de fotos es deuen haver fet de la
Sagrada Família? O fotos de la plaça del Raspall, si volem
restringir una mica l'allau d'instantànies que ens podrien ofegar.
No cal entrar en l'interminable tema de per què fem fotos i de què
les fem, i encara menys per què convidem a altres a fer fotos que ja
hem fet. De fet el paràgraf m'ha recordat una notícia que vaig
llegir fa uns quants dies i que no sé si en Francesc Puigcarbó ja
té en el seu Collonades, sí és que realment és una collonada.
Resulta que un senyor ha inventat una
màquina fotogràfica de característiques tècniques molt
elementals, encara en fase d'experimentació, que té un tret
singular: a través d'un procés senzill detecta si s'han fet moltes
fotos des del lloc on el posseïdor de l'aparell està a punt de
disparar; si és així, la màquina es nega a fer-ne una altra per
molt que un insisteixis que és la que vol; res, t'has d'allunyar una
mica i quan l'aparell detecta que la nova perspectiva és
relativament verge, accedeix a fer la instantània. Té futur aquest
sistema? No ho crec. Els humans tenim tendència a ser singularment
uniformes, o uniformement singulars.
