En un comentari al meu darrer post
sobre fotografia, la jaka em suggereix una presentació fotogràfica
que va més enllà de les pròpies imatges. La fan aquest cap de
setmana a Barcelona, a la Damm, que em cau molt a la vora. Tinc
curiositat per veure que han muntat els instagramistes -o
instagramers-, dels quals ho ignoro tot. Ja he sol·licitat una
entrada i m'han posat en llista d'espera.
Entenc que es tracta de presentar un
mapa de Barcelona, tal com ja es va fer a Tarragona, amb imatges
fetes pels seguidors i practicants d'Instagram. En fi, si hi vaig, ja
ho veuré i si no, m'informaré amb més detall.
Visitant una web sobre el tema, m'ha
cridat l'atenció un paràgraf que copio textualment:
La plataforma
IgersMap responde a la necesidad de mostrar los lugares
destacados donde llevarías a un amigo a hacer instantáneas. El
objetivo es definir con los miembros de la comunidad que contribuyan
con sus fotos, los puntos de las ciudades con un
especial interés para los usuarios de Instagram, tanto locales
(habitantes de dichas ciudades) como de fuera (visitantes).
Quantes fotos dec haver fet jo de la
Sagrada Família? Quants milers de fotos es deuen haver fet de la
Sagrada Família? O fotos de la plaça del Raspall, si volem
restringir una mica l'allau d'instantànies que ens podrien ofegar.
No cal entrar en l'interminable tema de per què fem fotos i de què
les fem, i encara menys per què convidem a altres a fer fotos que ja
hem fet. De fet el paràgraf m'ha recordat una notícia que vaig
llegir fa uns quants dies i que no sé si en Francesc Puigcarbó ja
té en el seu Collonades, sí és que realment és una collonada.
Resulta que un senyor ha inventat una
màquina fotogràfica de característiques tècniques molt
elementals, encara en fase d'experimentació, que té un tret
singular: a través d'un procés senzill detecta si s'han fet moltes
fotos des del lloc on el posseïdor de l'aparell està a punt de
disparar; si és així, la màquina es nega a fer-ne una altra per
molt que un insisteixis que és la que vol; res, t'has d'allunyar una
mica i quan l'aparell detecta que la nova perspectiva és
relativament verge, accedeix a fer la instantània. Té futur aquest
sistema? No ho crec. Els humans tenim tendència a ser singularment
uniformes, o uniformement singulars.
6 comentaris:
francament, ho otrobo una bestiesa, serà que no repetim i repetim fotos des del mateix lloc i enfoc, a mi m'agrada d'uns paratges determinats fer les quatre fotos de les quatre estacions, i amb aquesta màquina ja veig que no ho podria fer.
Quan a Instagram, es un món Que desconec, nomès que les fotografies que he anat veient em semblem excessivament retocades, poc naturals, encara que tinc entès que hi han varis tipus de retoc o manera de retorcarles.
No crec que hi hagi indrets més fotogènics que d'altres. Tot depèn de la mirada del fotògraf.Es pot fer una bona foto tant a la façana de la Sagrada Família com al replà de l'escala.
Hola, ja veig que el projecte ta cridat l’atenció, a veure del que es tracte es que per exemple jo vinc a Barcelona... i que tu em portis en algun lloc que pels teus motius els que siguin a tu t’agrada molt però no es cap lloc dels clàssics (catedrals, ruines ectr), no se si has aprofundit una mica en la web que es la web oficial dels igersmaps i allí pots veure igers de Madrid que han posat les seves fotos en llocs potser no tan coneguts com la Puerta de alcalá. Els que ho han entès molt ràpid son Tarragona i Girona que han fet el mapa inclús amb paper ja que als hotels i a Turisme els hi demanaven i es que la comunitat igers es també una xarxa social i es un fenomen mundial.
A mi per exemple em va passar un cas molt curiós, aquí Tarragona vam convidar a venir al Phil Gonzalez que es el creador dels “igers” i a mi em van fer una foto amb ell i que surt a Instagram, doncs be al cap de una parell de setmanes jo estava amb un restaurant de la Plaça del Rei i una parella que estaven una mica mes enllà vam venir a trobar-me i em van dir que m’havien vist en una foto amb el Phil i que ells eren amics d’ell i que aquell cap de setmana havien estat a Jamaica amb ell...
I referent al que diu el Francesc sobre les fotos retocades a instagram hi ha de tot i també bona fotografia això dels retocs es cosa de cada un.
Mira aquí poso una adreça que crec que es molt interessant
http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2015/10/16/actualidad/1445005357_012040.html
Esclar que és una bestiesa, Francesc. I ja saps com jo mateix faig petites variacions sobre el mateix motiu.
D'instagram no conec res.
Allau, si parlem simplement de les persones que fan fotos, jo sí que crec que hi ha motius més atractius per si mateixos. Esclar que les mirades són bàsiques, i els coneixements tècnics i el tractament de la llum...
Jaka, si que m'ha cridat l'atenció el projecte, però només he fet una mirada ràpida a tot plegat (entenc la filosofia que hi ha darrere em sembla), ja ho veuré amb més deteniment i atenció. De tota manera, en aquest post només era una excusa per introduir la "collonada" de la màquina i insinuar una mica la mediocritat de les fotos que fem la majoria, cosa que, per altra banda ja m'està bé, perquè uan de les finalitats és divertir-se.
Després miraré l'enllaç
Quan viatjo, inevitablement, faig alguna foto més que tòpica, tu diràs!
Fes un cop d'ull a Instagram, encara que sigui amb filtres, hi ha fotos molt bones!
Ja ho imagino, Carles, que hi ha fotos molt bones. de fet, no dono abast de veure arreu fotos bones i de tota mena. Ei, jo fa temps que tinc Instagram :-)
Publica un comentari a l'entrada