20.10.15

restriccions fotogràfiques


En un comentari al meu darrer post sobre fotografia, la jaka em suggereix una presentació fotogràfica que va més enllà de les pròpies imatges. La fan aquest cap de setmana a Barcelona, a la Damm, que em cau molt a la vora. Tinc curiositat per veure que han muntat els instagramistes -o instagramers-, dels quals ho ignoro tot. Ja he sol·licitat una entrada i m'han posat en llista d'espera.

Entenc que es tracta de presentar un mapa de Barcelona, tal com ja es va fer a Tarragona, amb imatges fetes pels seguidors i practicants d'Instagram. En fi, si hi vaig, ja ho veuré i si no, m'informaré amb més detall.

Visitant una web sobre el tema, m'ha cridat l'atenció un paràgraf que copio textualment:
La plataforma IgersMap responde a la necesidad de mostrar los lugares destacados donde llevarías a un amigo a hacer instantáneas. El objetivo es definir con los miembros de la comunidad que contribuyan con sus fotos, los puntos de las ciudades con un especial interés para los usuarios de Instagram, tanto locales (habitantes de dichas ciudades) como de fuera (visitantes).

Quantes fotos dec haver fet jo de la Sagrada Família? Quants milers de fotos es deuen haver fet de la Sagrada Família? O fotos de la plaça del Raspall, si volem restringir una mica l'allau d'instantànies que ens podrien ofegar. No cal entrar en l'interminable tema de per què fem fotos i de què les fem, i encara menys per què convidem a altres a fer fotos que ja hem fet. De fet el paràgraf m'ha recordat una notícia que vaig llegir fa uns quants dies i que no sé si en Francesc Puigcarbó ja té en el seu Collonades, sí és que realment és una collonada.

Resulta que un senyor ha inventat una màquina fotogràfica de característiques tècniques molt elementals, encara en fase d'experimentació, que té un tret singular: a través d'un procés senzill detecta si s'han fet moltes fotos des del lloc on el posseïdor de l'aparell està a punt de disparar; si és així, la màquina es nega a fer-ne una altra per molt que un insisteixis que és la que vol; res, t'has d'allunyar una mica i quan l'aparell detecta que la nova perspectiva és relativament verge, accedeix a fer la instantània. Té futur aquest sistema? No ho crec. Els humans tenim tendència a ser singularment uniformes, o uniformement singulars.
 

 

6 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

francament, ho otrobo una bestiesa, serà que no repetim i repetim fotos des del mateix lloc i enfoc, a mi m'agrada d'uns paratges determinats fer les quatre fotos de les quatre estacions, i amb aquesta màquina ja veig que no ho podria fer.
Quan a Instagram, es un món Que desconec, nomès que les fotografies que he anat veient em semblem excessivament retocades, poc naturals, encara que tinc entès que hi han varis tipus de retoc o manera de retorcarles.

Allau ha dit...

No crec que hi hagi indrets més fotogènics que d'altres. Tot depèn de la mirada del fotògraf.Es pot fer una bona foto tant a la façana de la Sagrada Família com al replà de l'escala.

jaka ha dit...

Hola, ja veig que el projecte ta cridat l’atenció, a veure del que es tracte es que per exemple jo vinc a Barcelona... i que tu em portis en algun lloc que pels teus motius els que siguin a tu t’agrada molt però no es cap lloc dels clàssics (catedrals, ruines ectr), no se si has aprofundit una mica en la web que es la web oficial dels igersmaps i allí pots veure igers de Madrid que han posat les seves fotos en llocs potser no tan coneguts com la Puerta de alcalá. Els que ho han entès molt ràpid son Tarragona i Girona que han fet el mapa inclús amb paper ja que als hotels i a Turisme els hi demanaven i es que la comunitat igers es també una xarxa social i es un fenomen mundial.

A mi per exemple em va passar un cas molt curiós, aquí Tarragona vam convidar a venir al Phil Gonzalez que es el creador dels “igers” i a mi em van fer una foto amb ell i que surt a Instagram, doncs be al cap de una parell de setmanes jo estava amb un restaurant de la Plaça del Rei i una parella que estaven una mica mes enllà vam venir a trobar-me i em van dir que m’havien vist en una foto amb el Phil i que ells eren amics d’ell i que aquell cap de setmana havien estat a Jamaica amb ell...

I referent al que diu el Francesc sobre les fotos retocades a instagram hi ha de tot i també bona fotografia això dels retocs es cosa de cada un.
Mira aquí poso una adreça que crec que es molt interessant

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2015/10/16/actualidad/1445005357_012040.html

miquel ha dit...

Esclar que és una bestiesa, Francesc. I ja saps com jo mateix faig petites variacions sobre el mateix motiu.
D'instagram no conec res.

Allau, si parlem simplement de les persones que fan fotos, jo sí que crec que hi ha motius més atractius per si mateixos. Esclar que les mirades són bàsiques, i els coneixements tècnics i el tractament de la llum...


Jaka, si que m'ha cridat l'atenció el projecte, però només he fet una mirada ràpida a tot plegat (entenc la filosofia que hi ha darrere em sembla), ja ho veuré amb més deteniment i atenció. De tota manera, en aquest post només era una excusa per introduir la "collonada" de la màquina i insinuar una mica la mediocritat de les fotos que fem la majoria, cosa que, per altra banda ja m'està bé, perquè uan de les finalitats és divertir-se.
Després miraré l'enllaç

Carles ha dit...

Quan viatjo, inevitablement, faig alguna foto més que tòpica, tu diràs!

Fes un cop d'ull a Instagram, encara que sigui amb filtres, hi ha fotos molt bones!

miquel ha dit...

Ja ho imagino, Carles, que hi ha fotos molt bones. de fet, no dono abast de veure arreu fotos bones i de tota mena. Ei, jo fa temps que tinc Instagram :-)