Artur Bladé i Desumvila

Tinc la sensació, sense proves que ho confirmin, que a Catalunya hi ha pobles tant desconeguts pels catalans en general –o si voleu pels mitjans que ens diuen el que coneixem els catalans- que ni tan sols es parla del seu desconeixement. Sovint es parla, per exemple, de pobles dels Pirineus que es van despoblant i es lamenta la seva situació, el deu destí. Aquests pobles ja s’han fet famosos, reben visites per tal de descobrir l’essència d’aquella Catalunya que s’acaba (sic). Aquests pobles ja han entrat en les rutes turístiques oficials o oficioses i els autòctons que hi queden es converteixen en una mena de guies i historiadors entre burletes i convençuts d’una singularitat que abans no s’havien plantejat. A la ribera de l’Ebre, en canvi, hi ha pobles d’una estabilitat a prova de bomba, d’un créixer i minvar per quedar igual, que encara no han entrat de ple en els circuits comercials, els de la cultura de la premsa, els de les escapades de cap de setmana, els de la singularitat que cal conèixer. Potser l’excepció és Miravet, per raons que ara no cal esmentar, i les poblacions del nord: Flix, Riba-roja... Però, i Ginestar i Benifallet (que s’anuncia com el rerepaís de la Costa Daurada i que pertany al Baix Ebre per no se sap quina raó) i Rasquera, famosa pels seus pastissets, que competeixen amb els de Tortosa...? D’entre els pobles que voregen la ribera de l’Ebre, avui destacarà Benisssanet perquè se celebra el centenari d’un escriptor que, com les mateixa terra on va néixer sona però és poc conegut. Avui a Benissanet s’homenatja Artur Bladé i Desumvila.

No entraré en aquesta dèria classificatòria, i potser necessària, que fa que es compari Artur Bladé a Pla (el Pla de les terres de l’Ebre, diuen alguns) o a Sebastià Juan Arbó. Potser sí que podeu trobar elements comuns, segur, però, Bladé, com qualsevol altre bon escriptor, té vida pròpia, i les coincidències que cadascú li vulgui trobar, certament certes. D’aquest escriptor, més o menys citat però poc llegit, l’editorial Cossitània –quina qualitat les seves edicions!- n’ha publicat dos volums de l'Obra Completa. Quan els tingueu llegits o fullejats ja em direu què. Mentrestant us en deixo un fragment del primer volum.

Ací a Mèxic, país sense hivern, un no pot pensar en els mesos d’hivern a la nostra terra sense sentir una impressió inefable. I és que, a desgrat de tot, als qui estem avesats al canvi de temps, ens agrada veure néixer i morir les temporades, ens plau aquella successió de les estacions de l’any i tenir consciència de la vida que passa... No sentir el pas del temps ni l’encís dels dies i el de les variacions naturals, perquè tot és igual i sense emoció, arriba a fer enyorar fins les hores de més mal temps a casa nostra, fins els dies de cerç i calamarsa. Davant d’aquesta lamentable monotonia d’un paisatge que sempre sembla el mateix, “en estrany lloc i en estranya contrada”, és plaent recordar les estampes hivernals benissanetanes, el cel gris amb aquella mica de boira que puja del riu, els arbres descarnats, les postes de sol esvaïdes, les vetllades interminables, la cançó dels vents i les pluges, les llars flamejants, els nadals i les epifanies, els vells amics mai no oblidats, les cares estimades que ja no retrobarem, però que encara viuen en el record, potser perquè només es recorda allò que s’estima.

Artur Bladé i Desumvila. Cicle de la terra natal I. Obra completa , volum I. Cossetània Edicions.

I si sou matiners i no sabeu què fer, potser avui us podeu allargar a Benissanet, això és el que us espera, i el que vosaltres vulgueu afegir-hi.