I un estrany alexandrí (?) de Carner que requereix –sacrilegi!- quatre modificacions:
Re no et distreu, dubte no t’heu, desig et crida
Sense modificacions:
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida.
Assegut a la butaca veig una estoneta -poca, ho juro- de l'entrevista que li fan a Rosa Díez, cocreadora d'un nou partit que aspira a reunir gent de dretes i d'esquerres. Textualment: "la badera española representa nuestra libertat". Sense comentaris, excepte la meva incertesa sobre el nom a qui es refereix el pronom. La Rosa ens diu que és catalana en la mesura que Catalunya és España i ella és espanyola. Em faig un embolic, perquè ara ja no sé si en la mesura que sóc català puc ser espanyol. La Rosa també parla de la pèrdua de modernitat de Catalunya i del greu que li sap. Segurament ha dit moltes més coses, però diria, pel poc que he aguantat, que l'Albert Om ha suat sang; en tot cas, em sembla que per aquí hi ha el vídeo. M'endormisco un moment.
(M'emprenya no poder deixar comentaris en un bloc que n'accepta. En aquest cas perquè el "codi que permet comprovar que l'usuari no és una màquina" no m'apareix en diversos intents, i no és la primera vegada. I ja se sap que a les màquines no se'ls pot fer gaires preguntes. Sé que no ho hauria de fer, però quedi aquest com el primer comentari fora de lloc de la història del meu bloc:
En aquest moment he entrat al teu bloc des d'ONO, però tens raó, els darrers dies no podia llegir Vilaweb ni els seus blocs i, com passa sovint en informàtica, em semblava un misteri irresoluble que atribuïa a la configuració del meu ordinador. Si em torna a passar ja sé a qui he de protestar.
Saps una de les coses que em fot d'ONO? Doncs que jo era de MENTA, amb contracte firmat en paper, i sense dir-me res de sobte em vaig trobar a AUNA, i de la mateixa manera a ONO. És veritat que el munt de serveix subcontractats que tenen i la seva expansió fa que no sigui fàcil localitzar qui és que t'ha de solucionar el que et passa, encara que en el meu cas han sigut assumptes menors i escassos (toco ferro!); per cert, els problemes que tinc a Barcelona me'ls solucionen telefònicament, si és possible, des de València.
Comparteixo el que dius en el segon paràgraf, però ja ho saps: el negoci és el negoci i parla la llengua dels diners, tot i que no sempre sigui així o de vegades dissimuli.)
