I un estrany alexandrí (?) de Carner que requereix –sacrilegi!- quatre modificacions:
Re no et distreu, dubte no t’heu, desig et crida
Sense modificacions:
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida.
Assegut a la butaca veig una estoneta -poca, ho juro- de l'entrevista que li fan a Rosa Díez, cocreadora d'un nou partit que aspira a reunir gent de dretes i d'esquerres. Textualment: "la badera española representa nuestra libertat". Sense comentaris, excepte la meva incertesa sobre el nom a qui es refereix el pronom. La Rosa ens diu que és catalana en la mesura que Catalunya és España i ella és espanyola. Em faig un embolic, perquè ara ja no sé si en la mesura que sóc català puc ser espanyol. La Rosa també parla de la pèrdua de modernitat de Catalunya i del greu que li sap. Segurament ha dit moltes més coses, però diria, pel poc que he aguantat, que l'Albert Om ha suat sang; en tot cas, em sembla que per aquí hi ha el vídeo. M'endormisco un moment.
(M'emprenya no poder deixar comentaris en un bloc que n'accepta. En aquest cas perquè el "codi que permet comprovar que l'usuari no és una màquina" no m'apareix en diversos intents, i no és la primera vegada. I ja se sap que a les màquines no se'ls pot fer gaires preguntes. Sé que no ho hauria de fer, però quedi aquest com el primer comentari fora de lloc de la història del meu bloc:
En aquest moment he entrat al teu bloc des d'ONO, però tens raó, els darrers dies no podia llegir Vilaweb ni els seus blocs i, com passa sovint en informàtica, em semblava un misteri irresoluble que atribuïa a la configuració del meu ordinador. Si em torna a passar ja sé a qui he de protestar.
Saps una de les coses que em fot d'ONO? Doncs que jo era de MENTA, amb contracte firmat en paper, i sense dir-me res de sobte em vaig trobar a AUNA, i de la mateixa manera a ONO. És veritat que el munt de serveix subcontractats que tenen i la seva expansió fa que no sigui fàcil localitzar qui és que t'ha de solucionar el que et passa, encara que en el meu cas han sigut assumptes menors i escassos (toco ferro!); per cert, els problemes que tinc a Barcelona me'ls solucionen telefònicament, si és possible, des de València.
Comparteixo el que dius en el segon paràgraf, però ja ho saps: el negoci és el negoci i parla la llengua dels diners, tot i que no sempre sigui així o de vegades dissimuli.)
4 comentaris:
Ves per on, avui m’he estat barallant amb els alexandrins. De fet, fins i tot he recaptat l’ajut professional d’una amiga comuna.
He pitjat l’enllaç del vídeo de TV3, i si més no —com a mínim— s’ha d’admetre que és digne de comentari. Als vuit minuts deu segons he decidit que ja en tenia prou. Una mena d’interès mòrbid, però, m’ha fet seguir veient-lo. Als deu minuts vint-i-tres segons, he sentit ja massa insultada la meva —encara que minsa— capacitat intel·lectual. He donat per acabada la sessió de teràpia alternativa. Conclusió? Que tot i que no ens ha de venir pas de nou, què un càrrec important —com ho ha estat— del PSOE sigui capaç de dir el que diu i d’anar cap on va, només ens pot provocar un sentiment: el de la Por.
Avui aplicaré la tècnica de l'estruç. Em sento massa feliç tot i sabent quina realitat ens envolta. Que precària és la memòria democràtica(?) d'algus i d'algunes.
A mi el que em va fer més por és que tot el que diu S'HO CREU!!!!!!!!! i com ella... tants i tants. I si no s'ho creuen, fan com que si. I aquesta decisió, aquesta fermesa, aquesta convicció és el que m'acaba fent trontollar a mi, que sempre dubto.
La Díez deia que "todos los españoles tenemos que ser iguales, no hablo del territorio, a mi me da igual el territorio, yo hablo de personas"... és veritat que lOm va suar tinta... i encara, quan li va dir que havia fet l'entrevista en castellà ella li va respondre que si no hagués estat així, no l'haurien pogut fer. No ho entenc, francament, no ho entenc... quina por que em vulguin salvar de mi mateixa!
Si em necessites amb els alexandrins, pensador... Ara, no em facis escriure'n.
Jo vaig resistir menys que tu -en directe i en diferit-. Jo també torno a tenir una certa por, i la veritat és que no me la produeix només la Rosa, sinó altres esdeveniments de masses que em semblen ben poc reflexius i que ens desvien de qüestions més immediates.
Potser el que passa, a. r., és que alguns no tenen una consciècia clara del terme democràcia, que cadascú interpreta segons li convé. En fi, que la teva felicitat sigui duradora, que, en darrer terme, és el que pretén la democràcia i l'individu de la qual emana.
Doncs això mateix, Arare, s'ho creuen, com alguns d'aquí es creuen altres coses no tan perilloses però igualment patètiques.
Me'n recordo molt bé d'aquest menyspreu de la traducció simultània de la Rosa i del menyspreu de les llengües d'Espanya. En certs moments seria agradable ser cec, sord i estúpid.
Publica un comentari a l'entrada