els estornells arriben
i trien branca.
Perplexos es comenten:
-No són olives!
P. S. Mai no afegeixo res a les meves inanitats, però avui faré una excepció, una metàfora si voleu. M’agraden els estornells, i veure’ls als hiverns barcelonins és un goig que procuro no perdrem. Però els estornells, tan bells, amb el seu plomatge fosc ple de taquetes blanques, són un lladres temibles, sobretot en terres d’oliveres... Ai, que ja em desvio! Fa uns dies em llegia un post en que la Laie es queixava de la SGAE a causa del sobrecost d’un disc dur, i acabava dient: “No han rebut cap denúncia per allò de la presumpció d'innocència i tal? De debò que m'ho pregunto.” No li tinc resposta, però m’ha semblat que com a mínim la pot satisfer aquest breu que transcric (les negretes són meves) a continuació:
Un tribunal de Madrid ha desestimado una demanda de la Sociedad General de Autores (SGAE) contra el sindicato CNT por llamarla “cueva de ladrones”. El juzgado entiende que “debe prevalecer la libertad de expresión” dadas las cantidades que cobra la SGAE y al ser una cuestión “que está en la calle”./ EP
M’encanta la concisió i la precisió. Llàstima que em sembla que els tribunals espanyols no es crea jurisprudència ni serveixi, en aquest cas, per codemnar els lladres de la cova. També és una llàstima que la constatació del lladronici no tingui cap efecte regulador en els preus dels discs durs ni en el de tantes altres productes que no són precisament obra dels autors dels cànons. Quantes inanitats!
