els estornells arriben
i trien branca.
Perplexos es comenten:
-No són olives!
P. S. Mai no afegeixo res a les meves inanitats, però avui faré una excepció, una metàfora si voleu. M’agraden els estornells, i veure’ls als hiverns barcelonins és un goig que procuro no perdrem. Però els estornells, tan bells, amb el seu plomatge fosc ple de taquetes blanques, són un lladres temibles, sobretot en terres d’oliveres... Ai, que ja em desvio! Fa uns dies em llegia un post en que la Laie es queixava de la SGAE a causa del sobrecost d’un disc dur, i acabava dient: “No han rebut cap denúncia per allò de la presumpció d'innocència i tal? De debò que m'ho pregunto.” No li tinc resposta, però m’ha semblat que com a mínim la pot satisfer aquest breu que transcric (les negretes són meves) a continuació:
Un tribunal de Madrid ha desestimado una demanda de la Sociedad General de Autores (SGAE) contra el sindicato CNT por llamarla “cueva de ladrones”. El juzgado entiende que “debe prevalecer la libertad de expresión” dadas las cantidades que cobra la SGAE y al ser una cuestión “que está en la calle”./ EP
M’encanta la concisió i la precisió. Llàstima que em sembla que els tribunals espanyols no es crea jurisprudència ni serveixi, en aquest cas, per codemnar els lladres de la cova. També és una llàstima que la constatació del lladronici no tingui cap efecte regulador en els preus dels discs durs ni en el de tantes altres productes que no són precisament obra dels autors dels cànons. Quantes inanitats!
4 comentaris:
No entenc com no es queixa ningú del preu de les entrades per veure partits de futbol del Barça, no és cultura, també? Per posar un exemple... O dels preus del Bulli...
Les queixes acostumen a anar a l'entorn de discos, museus i llibres, generalment.
NO s'hi val a a posar-se amb el Barça Júlia. La SGAE roba alegalment, perquè jo que no m'he baixa't mai res de música ni n'he comprat de pirata no tinc perquè paghar un canon que em considera delinqüent.
Bé! no m'he baixa't mai rs perqupè no se com es fa, però si haig de pagar el canon potser m'ho reprensaré.
Pere! no se si t'has llegit la balsa de piedra d'en Saramago, els estornells hi tenen un bon cameo.
Sí tens raó, Júlia, però el Barça el veig millor per la tele i el meu interés pel Bulli és escàs. De tota manera, i com diu el Francesc, la queixa no és pels impostos dels llibres, els discos o similars sinó per pagar per uns suports que no necessàriament es faran servir per incloure discos, llibres o quadres. I, això sí, els museus, com les biblioteques, haurien de ser gratuïts.
Exactament, Francesc. Tot i que sé que tu i jo estaríem d'acord que hi ha molts altres impostos tant o més injustificables i alguns impostos que segurament pagaríem de bon grat, relativament de bon grat, és clar.
No, no he llegit els estornells de Saramago, suposo que ho hauré de fer.
Hola! avui he rebut un altre correu d'aquests de queixes i més queixces contra el cànon, i per signarb en una web en contra d'aquests.
Júlia, jo mai m'he queixat del preu del disc dur, sinó del cànon que s'hi aplica, sols pel fet de ser sospitós d'emmagatzemar música i pel·lícules descarregades d'internet... jo en aquest disc dur i tinc totes les fotografies digitals (m'agrada fer-ne i en faig moltes)... no hauria de cobrar el percentatge que em pertoca com a autora de les fotos? jajaja. Bé, ric per no plorar, però no té nom.
Publica un comentari a l'entrada