un altre dia

Tots els records de la meva infantesa són tan lluminosos que apaguen els dies que ara visc.

Lola Anglada:  principi  de Memòries 1892-1984.

Teníem un paradís que trèiem dels llibres antics

Olga Xirinacs: vers d'un poema de Botons de tiges grises, dins d'Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)

Em miro a distància la meua passejada d'enguany, curta. Estic cansat. He tingut tot el dia un lleuger mal de cap que m'ha enterbolit la percepció més lúdica. Però em continua agradant la festa, les cares somrients de la gent que puja i baixa -potser massa gent avui- i els llibres i les roses i les parades de no sé sap què -recordem un altre cop que som un poble de fenicis?- i la primavera que avança i s'hauria de quedar immòbil... Em dic que un dia explicaré més coses, com quan he preguntat si em podien dir a quina hora firmava llibres l'Anglada o per què els suplements de la diada surten el mateix dia, o..., però sé que ja ha passat la festa i demà, si escric alguna cosa aquí, ja no serà Sant Jordi.

Encara fullejaré una mica la Lola i l'Olga abans d'anar a dormir. Si fos poeta, potser afegiria alguns versos en assonat amb els seus noms per reblar la nostàlgia. Un altre dia.

encara vigília

Recordo que no fa gaire va córrer molt l'eslògan Llegir fa guapo, que no sé si era un invent de Biel Mesquida. Avui llegeixo que llegir fa sexi. En fi, hauré de llegir més, encara que hi deu haver gent que necessita moltes i moltes hores de lectura per estar mínimament acceptable. Aquests dies m'he fixat en petits reclams d'aquest tipus en alguns llibreries de vell i no sé si alguns són del tot afortunats, per molta gràcia que facin. Més avall n'incloc tres mostres. Desenganyem-nos, però, que per moltes frases estimulants que s'escriguin, l'acte de llegir, la lectura recurrent, continua sent un misteri, un amor que no sé sap d'on ve. Només hi ha una cosa certa, per llegir cal tenir algun llibre a la vora (algú pot dir que ara una pantalla, és igual).

 

Avui es vendran més roses que llibres. Per què són més barates? No és així, hi ha llibres per un euro, o dos, o tres, o cap. La meua teoria és que si es compren més roses és perquè s'esfullen més aviat que els llibres. La gent vol coses efímeres -no posaré exemples- , encara que en públic alguns expressin el contrari. Aquesta tarda, a quarts de vuit, he passat per davant d'una floristeria i ja hi havia cues, a més de revenedors que carregaven per demà; quan he tornat a passar, cap a quarts d'onze, continuava la gent i els revenedors, i al costat d'algunes roses, santjordis i dracs desnaturalitzats. Per cert, també hi ha alguna llibreria que tingui obert tota la nit? Ho veieu?

 

Amb llibres i roses, bona diada a tothom -fins i tot als agnòstics- , tant si sou princeses, com dracs, com cavallers Sant Jordi.