un altre dia

Tots els records de la meva infantesa són tan lluminosos que apaguen els dies que ara visc.

Lola Anglada:  principi  de Memòries 1892-1984.

Teníem un paradís que trèiem dels llibres antics

Olga Xirinacs: vers d'un poema de Botons de tiges grises, dins d'Óssa Major. Poesia Completa (1977-2009)

Em miro a distància la meua passejada d'enguany, curta. Estic cansat. He tingut tot el dia un lleuger mal de cap que m'ha enterbolit la percepció més lúdica. Però em continua agradant la festa, les cares somrients de la gent que puja i baixa -potser massa gent avui- i els llibres i les roses i les parades de no sé sap què -recordem un altre cop que som un poble de fenicis?- i la primavera que avança i s'hauria de quedar immòbil... Em dic que un dia explicaré més coses, com quan he preguntat si em podien dir a quina hora firmava llibres l'Anglada o per què els suplements de la diada surten el mateix dia, o..., però sé que ja ha passat la festa i demà, si escric alguna cosa aquí, ja no serà Sant Jordi.

Encara fullejaré una mica la Lola i l'Olga abans d'anar a dormir. Si fos poeta, potser afegiria alguns versos en assonat amb els seus noms per reblar la nostàlgia. Un altre dia.