cançó

Fa setmanes que tenia triada aquesta cançó, i una mica d’explicació que ara deixaré de banda. És curiós això de les cançons que un recorda, que un associa a un moment de la seva vida sense que la lletra o la música donin cap pista a aquells que no han viscut el moment ni la mateixa experiència. Per què aquesta és una de les cançons de la meva vida, tants anys després? Potser per això, perquè han passat molts anys. Intentar explicar-ho aquí seria inútil, sé que no ho sabria fer: tantes imatges! Per què, doncs? Bé, potser perquè algun dia havia d’aparèixer i avui m’ha semblat que tocava Menteixo: avui he dit que la pujaria. La imatge és accessòria, no és aquesta. M’acompanyeu?

cants & visions

Diuen que no s’havien adonat que el 25 d’abril es commemora el 300 aniversari de la batalla d’Almansa i jo estic temptat de creure-m’ho. La seva cultura i la seva llengua fa anys que van desaparèixer cremades en alguna falla, i en queden les cendres. Els qui encara les mantenen -cultura i llengua- es desesperen: es pot fer tan poca cosa contra la barbàrie pseudoil·lustrada i populista que viu en una memòria immediata immediatament futura sense més projecte de futur que el que li permeti perpetuar-se a qualsevol preu.

Ja en parlarem. Mentrestant només deixaré música -com m'agrada Al tall i els seus "sortilegis"!- a la imatge d’un altre Pere .



P. S. En una pausa del debat –Déu meu, fins quan li haurem de pagar el sou els catalans a Ignacio Villa-, em trobo en el moment que Serrat recull el premi per la seva cançó –"mejor canción en catalán/valenciano"- Cremant núvols. En recollir el premi proposa que en successives edicions les “altres llengües” competeixin en els premis “grans”. No veig Raimon rebent de mans de Serrat el premi d’honor d’aquesta onzena edició dels Premios de la Música, tot el públic dret (!). La premsa no en parla gaire de tot plegat.

I aquest estiu, vagin com vagin les coses, combinaré la televisió valenciana -alguna pel·lícula?- amb "la nostra". Avantatges dels qui, al menys durant l'estiu, som fronterers. Com pesen -i que permeables- les fronteres.