La gent creu que és
estrany que existeixi una tortuga de quinze mil quilòmetres de
llargada i un elefant de més de tres mil quilòmetres d'alçada,
cosa que demostra que el cervell humà té problemes d'adaptació a
l'hora de pensar, i que probablement la seua funció original era
refrescar la sang. Per al cervell, aquestes simples mides són
sorprenents.
Terry Pratchett:
L'últim heroi.
Com és pot comprovar
en el paràgraf anterior, és completament fals que no s'hagi traduït
res de
Terry Pratchett al català (també
aquí podeu llegir un conte seu). Però, per què les
editorials, tant les independents com les dependents, en llengua
catalana no han editat mai cap llibre d'un escriptor qua va començar a
publicar a principis dels 70 i que en la dècada dels 80 és va
convertir en un supervendes arreu del món? Els misteris editorials
em superen; esclar que jo només sóc un lector que cada vegada
llegeix menys.
De tota manera, en un
país multilingüe com el nostre tothom deu haver llegit Terry
Pratchett, sigui en la seua llengua original o en castellà. Suposo
que sobretot a l'hora de decidir què es tradueix, les editorials en
llengua catalana no ho tenen fàcil per la raó que acabo d'esmentar,
però continua sent estrany -m'ho expliquin- que no n'hi hagi hagut
cap que hagi intentat participar del negoci aparentment segur de les
novel·les d'aquest escriptor britànic. Si ara que acaba de morir
no hi ha cap editorial que es decideixi a treure la seua obra, jo
mateix m'ofereixo a participar amb una aportació monetària
convenient en la creació d'una nova editorial dedicada exclusivament
als seus llibres. Hi veig futur, i més quan és a tocar una
Catalunya independent.
En fi, oportunismes a
part, llegir Pratchett continuarà sent un plaer literari
aconsellable tant per als joves -quina dèria a classificar la
literatura segons les edats dels lectors-, com per a grans sense
importar la llengua que es triï.
