16.3.15

tortugues, elefants i algunes coses més


La gent creu que és estrany que existeixi una tortuga de quinze mil quilòmetres de llargada i un elefant de més de tres mil quilòmetres d'alçada, cosa que demostra que el cervell humà té problemes d'adaptació a l'hora de pensar, i que probablement la seua funció original era refrescar la sang. Per al cervell, aquestes simples mides són sorprenents.

Terry Pratchett: L'últim heroi.


Com és pot comprovar en el paràgraf anterior, és completament fals que no s'hagi traduït res de Terry Pratchett al català (també aquí podeu llegir un conte seu). Però, per què les editorials, tant les independents com les dependents, en llengua catalana no han editat mai cap llibre d'un escriptor qua va començar a publicar a principis dels 70 i que en la dècada dels 80 és va convertir en un supervendes arreu del món? Els misteris editorials em superen; esclar que jo només sóc un lector que cada vegada llegeix menys.

De tota manera, en un país multilingüe com el nostre tothom deu haver llegit Terry Pratchett, sigui en la seua llengua original o en castellà. Suposo que sobretot a l'hora de decidir què es tradueix, les editorials en llengua catalana no ho tenen fàcil per la raó que acabo d'esmentar, però continua sent estrany -m'ho expliquin- que no n'hi hagi hagut cap que hagi intentat participar del negoci aparentment segur de les novel·les d'aquest escriptor britànic. Si ara que acaba de morir no hi ha cap editorial que es decideixi a treure la seua obra, jo mateix m'ofereixo a participar amb una aportació monetària convenient en la creació d'una nova editorial dedicada exclusivament als seus llibres. Hi veig futur, i més quan és a tocar una Catalunya independent.

En fi, oportunismes a part, llegir Pratchett continuarà sent un plaer literari aconsellable tant per als joves -quina dèria a classificar la literatura segons les edats dels lectors-, com per a grans sense importar la llengua que es triï.


4 comentaris:

Júlia ha dit...

Pensava que eres tu, el de la foto, hi tens una retirada...

Assum ha dit...

Ostres! No sabia ni qui era fins ahir que vaig llegir l' obituari.
Que bo el fragment! :)
Vaig a llegir el conte.

Carme Rosanas ha dit...

No n'he llegit res... Potser m,hauria de fer vergonya i tot?

miquel ha dit...

No t'he pogut enganyar, Júlia :-)

I una vegada llegit el conte, Assum, continuaràs?

En absolut, Carme, cap vergonya. Sempre s'és a temps de començar i de plegar.