La gent creu que és
estrany que existeixi una tortuga de quinze mil quilòmetres de
llargada i un elefant de més de tres mil quilòmetres d'alçada,
cosa que demostra que el cervell humà té problemes d'adaptació a
l'hora de pensar, i que probablement la seua funció original era
refrescar la sang. Per al cervell, aquestes simples mides són
sorprenents.
Terry Pratchett:
L'últim heroi.
Com és pot comprovar en el paràgraf anterior, és completament fals que no s'hagi traduït res de Terry Pratchett al català (també aquí podeu llegir un conte seu). Però, per què les editorials, tant les independents com les dependents, en llengua catalana no han editat mai cap llibre d'un escriptor qua va començar a publicar a principis dels 70 i que en la dècada dels 80 és va convertir en un supervendes arreu del món? Els misteris editorials em superen; esclar que jo només sóc un lector que cada vegada llegeix menys.
De tota manera, en un
país multilingüe com el nostre tothom deu haver llegit Terry
Pratchett, sigui en la seua llengua original o en castellà. Suposo
que sobretot a l'hora de decidir què es tradueix, les editorials en
llengua catalana no ho tenen fàcil per la raó que acabo d'esmentar,
però continua sent estrany -m'ho expliquin- que no n'hi hagi hagut
cap que hagi intentat participar del negoci aparentment segur de les
novel·les d'aquest escriptor britànic. Si ara que acaba de morir
no hi ha cap editorial que es decideixi a treure la seua obra, jo
mateix m'ofereixo a participar amb una aportació monetària
convenient en la creació d'una nova editorial dedicada exclusivament
als seus llibres. Hi veig futur, i més quan és a tocar una
Catalunya independent.
En fi, oportunismes a part, llegir Pratchett continuarà sent un plaer literari aconsellable tant per als joves -quina dèria a classificar la literatura segons les edats dels lectors-, com per a grans sense importar la llengua que es triï.
4 comentaris:
Pensava que eres tu, el de la foto, hi tens una retirada...
Ostres! No sabia ni qui era fins ahir que vaig llegir l' obituari.
Que bo el fragment! :)
Vaig a llegir el conte.
No n'he llegit res... Potser m,hauria de fer vergonya i tot?
No t'he pogut enganyar, Júlia :-)
I una vegada llegit el conte, Assum, continuaràs?
En absolut, Carme, cap vergonya. Sempre s'és a temps de començar i de plegar.
Publica un comentari a l'entrada