himnes (documents per a la història)

Prefereixo l'himne de Riego al de Dinamarca (s'han despistat els francesos per la sobtada hospitalització de Sarkozy?), potser perquè el conec més, però sempre és un goig la transgressió en l'ensopiment de l'estiu: estimula el cos i la ment, conxorxes, gestos i comentaris inclosos, encara que sigui de lluny. Per què l'himne d'Espanya sempre sona com si fos en una desfilada de la Legión?

estiuenc

No em disgustaria anar a veure l’onada groga de demà si no fos perquè l’esdeveniment m’agafa en una hora que ja tinc compromesa amb el meu raconet d’ombra on em cargolo sempre que puc. Ves, potser faré un esforç, però.

A més, potser és el moment de demanar hora immediatament per tal de fondre tots els dolors de l'any. Fa uns dies ja vaig fixar la vista en un anunci que promet, tot i que desconfio una mica dels promotors que a l’hora d’anunciar-se no tenen prou cura amb la llengua. Respectaran el meu cos si no respecten la meva llengua? Saben realment què és l’auriculoteràpia o em fotran pel que jo, fins consular les fonts adients, considerava que era un infix de pes? Terrible i dolorós dilema.

I després, potser una tapeta en un restaurant que no només respecta la llengua sinó que hi juga (és un local d’en Martí?). És clar que la meva desconfiança continua: mimar la llengua vol dir que les tapes no seran reescalfades?

Quantes possibilitats incertes em presenta l’estiu... I si em quedés en el meu raconet d’ombra i terra?