camins

Tinc compte a Facebook i a Twitter, però no els freqüento, tot i les constants invitacions de les dues plataformes que rebo al correu electrònic. Avui, però, he estat llegint una bona estona Facebook. He anat baixant i baixant -o pujant i pujant?- per la pantalla amb el ratolí i, a part de les notícies interessantíssimes de familiars, he trobat impressions, sensacions, ocurrències, paelles i pastissos de companys i companyes blogaires -que bé que els adjectius acabats en aire no tinguin marca de gènere- que creia definitivament desapareguts del món virtual i d'altres que fa temps que tenen una vida escassa al blog. Davant de tanta efervescència expositiva, de tantes complicitats, de tanta agudesa expressada amb tan poques paraules, de tanta interpretació subtil de la realitat, de tants alegries o tristors reivindicatives, he pensat que potser hauria de deixar això dels blogs i mirar d'unir-me a la festa. Quan aconsegueixi expressar-me amb tres o quatre ratlles -o menys-, ho intentaré. Avui, m'ha sortit encara massa llarg, però tinc tot el temps del món per anar practicant, de moment.

portes, finestres i cases

Sóc una persona més aviat literal i em feia patir tenir tants amics que no podia atendre a Facebook, així que ahir vaig decidir que deixava la casa amb la porta tancada fins que tingués temps -passa tan ràpid el temps que a penes m'adono que existeix- de dedicar-los les consideracions que es mereixen, de no restar com un testimoni mut. Els amos de la casa que tenia llogada m'han escrit per dir-me que puc tornar quan vulgui. Els ho agraeixo.


Ahir mateix vaig fer una mirada a Twitter, des d'una petita finestra que vaig obrir fa no sabria dir quan i des de la qual només he fet una piulada que entraria en el percentatge del 40,55 % de les paraules sense sentit segons indica un estudi fet el 2000 per l'empresa Pear Analytics, encara que jo més aviat inclouria la meua piulada dins d'un possible grup de funció fàtica. Em va semblar, però, que si haguessin analitzat els tuits que vaig llegir ahir els percentatges serien diferents.

Ara mateix me'n torno a aquella finestra des d'on deixaré anar -o no- unes quantes piulades, encara que com que sóc virtualment nou no sé si seguiré la mecànica que cal, per bé que segurament, tenint en compte el munt de gent que parla dels de les seues finestres, unes paraules de més o de menys no tindran cap importància.

De moment, on hem trobo més a gust és en aquesta vella casa de parets grogoses ja mig atrotinades que potser hauria de repintar i remoblar, tot i que aquí pintura i mobles passen de moda però conserven la brillantor del primer dia, i de tant en tant afegeixo algun detall perquè no sigui dit. I és també en aquesta casa llogada, vella i amb vistes, amb amics i amigues que van i vénen, on puc fer i desfer sense gaire atabalament al ritme que em va bé.