8.5.15

camins


Tinc compte a Facebook i a Twitter, però no els freqüento, tot i les constants invitacions de les dues plataformes que rebo al correu electrònic. Avui, però, he estat llegint una bona estona Facebook. He anat baixant i baixant -o pujant i pujant?- per la pantalla amb el ratolí i, a part de les notícies interessantíssimes de familiars, he trobat impressions, sensacions, ocurrències, paelles i pastissos de companys i companyes blogaires -que bé que els adjectius acabats en aire no tinguin marca de gènere- que creia definitivament desapareguts del món virtual i d'altres que fa temps que tenen una vida escassa al blog. Davant de tanta efervescència expositiva, de tantes complicitats, de tanta agudesa expressada amb tan poques paraules, de tanta interpretació subtil de la realitat, de tants alegries o tristors reivindicatives, he pensat que potser hauria de deixar això dels blogs i mirar d'unir-me a la festa. Quan aconsegueixi expressar-me amb tres o quatre ratlles -o menys-, ho intentaré. Avui, m'ha sortit encara massa llarg, però tinc tot el temps del món per anar practicant, de moment.

4 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

tinc el feisbuc per la canalla que sovint hi pengen fotos, però no és el mateix que els blocs, vindria a ser el feisbuc un pollastre a l'ast, i el blog un POLLASTRE DE GRANJA. O potser és que ja estem acomodats als blocs i no estem per canviar.

salut

Júlia ha dit...

El que em sobta encara és comprovar com la gent ha desaparegut dels blogs, al menys una gran part de gent, jo crec que són coses diferents, cadascuna fa la seva funció, a través del facebook i el twiter pots difondre els blogs i conèixer-ne d'altres.

O sigui, no pas dos tipus de pollastres, sinó menjars ben diferents, tots adients al seu moment gastronòmic

jaka ha dit...

No es que els blocs s’hagin acaba’t es que el Face, el twitter, o l’instagram son unes altres xarxes socials i aporten altres coses, en aquest moment per exemple s’està celebrant la Biennal a Venècia a mi es un tema que me interessa, doncs be, tinc molts seguidors-amics igers venecians que envien imatges del esdeveniment, i creuem missatges, vivències ectr. i no cal dir que a nivell local en el sentit ampli he conegut un munt de gent fantàstica i que ens trobem no només virtualment si no físicament...
Jo el meu bloc es un lloc on mes aviat guardo records com un petit diari.

Fins aviat,

miquel ha dit...

M'agrada aquesta comparació dels pollastres, Francesc, encara que jo diria més aviat que els pollastres de granja i els que es fan a l'ast són els mateixos, els altres són els de pagès.

És el que dic, Júlia, tantes desaparicions, a més sobtades, dels blogs... Segur que Facebook o Twitter tenen també una funció publicitària, però em costa trobar-hi l'interès més enllà de la immediatesa, que també és un aspecte a tenir en compte. Als diaris, ara, surten cites de Facebook, però sobretot de Twitter, rarament dels blogs. Bé només és una constatació.

Ho entenc, Jaka. Segur que aporten altres coses, i jo hi entro algunes vegades, però encara no hi he trobat el meu paper. Qui sap si quan per fi vulgui participar-hi ja els hauran substituït altres modes.