aquest diumenge, música d'aniversaris

Aquesta setmana, fa uns dies, va fer 50 anys de la mort del peruà  Cole Porter. Música per al record o música recordada? Algú, de menys de 30 anys, escolta a través del seu reproductor qualsevol de les múltiples versions de la seua música? Sí? No? Per què? I jo? I nosaltres?

Ahir, Chuck Berry feia anys cap-i-cua. Un immortal, com Cole Porter, per bé que ben viu. Les mateixes preguntes. No incloc músics o qualsevol tipus d'erudit cultural en les preguntes. Parlo d'aquell moment en què un diu: va, ara em ve bé escoltar una mica de música.

Ei, quin plaer escoltar aquestes músiques! Va, quatre vídeos amb un total de dues cançons -música d'escenari i pel·lícules amb parelles de ball ja mítiques-, que les tries, amb tantes possibilitats, es fan difícils.

Bon diumenge i que la setmana entrant ens sigui lleu amb el ritme preferit de cadascú.

afegits

Ahir m'ho vaig deixar i no sé si ara encara s'hi val; m'ho recorda la segona part de Kill Bill, però no és aquesta la pel·lícula: Uma Thurman. Ara tinc alguns altres noms que deixaré pel joc de la propera trobada.

(Em fumo una cigarreta mentre espero que amaini la pluja i pugui sortir amb certa garantia de sequedat. La mare, al meu costat, n'ha encès una altra. La rosseta, que no deu arribar als quatre pams, se m'arrapa als pantalons i alça la vista: decideix no deixar-me. La mare se n'adona, ens mira i li diu que no sóc el seu papa. La rosseta té idees pròpies i decideix que el cotó dels meus pantalons, per sota el genoll, li ofereix un ancoratge idoni , en absència del pare, per poder continuar el seu joc. Jo somrient i impertèrrit, ella somrient i dinàmica. El cel s'aclareix. El papa encara no ha arribat, la mare encén una altra cigarreta sense mirar-me, jo continuo el meu camí)