13.7.08

afegits

Ahir m'ho vaig deixar i no sé si ara encara s'hi val; m'ho recorda la segona part de Kill Bill, però no és aquesta la pel·lícula: Uma Thurman. Ara tinc alguns altres noms que deixaré pel joc de la propera trobada.

(Em fumo una cigarreta mentre espero que amaini la pluja i pugui sortir amb certa garantia de sequedat. La mare, al meu costat, n'ha encès una altra. La rosseta, que no deu arribar als quatre pams, se m'arrapa als pantalons i alça la vista: decideix no deixar-me. La mare se n'adona, ens mira i li diu que no sóc el seu papa. La rosseta té idees pròpies i decideix que el cotó dels meus pantalons, per sota el genoll, li ofereix un ancoratge idoni , en absència del pare, per poder continuar el seu joc. Jo somrient i impertèrrit, ella somrient i dinàmica. El cel s'aclareix. El papa encara no ha arribat, la mare encén una altra cigarreta sense mirar-me, jo continuo el meu camí)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre s'hi val...

miquel ha dit...

Tens raó, sobretot si són oblits perdonables.