Aquesta setmana, fa uns dies, va fer 50
anys de la mort del peruà Cole Porter. Música per al record o música
recordada? Algú, de menys de 30 anys, escolta a través del seu
reproductor qualsevol de les múltiples versions de la seua música?
Sí? No? Per què? I jo? I nosaltres?
Ahir, Chuck Berry feia anys cap-i-cua. Un immortal, com Cole Porter, per bé que ben viu. Les mateixes preguntes. No incloc músics o qualsevol tipus d'erudit cultural en les preguntes. Parlo d'aquell moment en què un diu: va, ara em ve bé escoltar una mica de música.
Ei, quin plaer escoltar aquestes músiques! Va, quatre vídeos amb un total de dues cançons -música d'escenari i pel·lícules amb parelles de ball ja mítiques-, que les tries, amb tantes possibilitats, es fan difícils.
Bon diumenge i que la setmana entrant ens sigui lleu amb el ritme preferit de cadascú.
2 comentaris:
De quatre potes he caigut a la trampa peruana...;-)
Escoltant la Beguine amb l´Artie per anar obrint finestres de diumenge i renovar l'aire...sembla que les cortines tenen més glamur i tot.
I de la I've Got You Under My Skin, què me'n dius, eh? Porter i Sinatra, quin tandem!
Ha ha!, sí, una petita trampa.
T'imagino en aquest estiu allargat, cortines obertes, mirant la mar i potser fins i tot fent uns passos de ball.
Que sí que continuo amb I've Got... :-)
Publica un comentari a l'entrada