Aquest hivern que s'ha presentat
sobtadament. Ja sé que feia dies i dies que estava anunciat, però a
mi, potser per l'esperança d'una tardor que enllacés amb al
primavera, m'ha deixat descol·locat, com si algú hagués traït el
meu desig. Finalment, accepto la realitat, i la primera nevada, que a
Barcelona, a falta dels flocs habituals, es manifesta amb una
quantitat insòlita dels marrons de les fulles que el vent -i quin
ventet avui!- acumula a les voreres, a les entrades de les cases...,
i arrecera en clots i verticalitats.
En algun moment, quan es produeix el
canvi d'estació, ja sigui el dia que toca o un altre, i sobretot a
la primavera i a l'hivern, penso en Vivaldi, l'escolto primer
mentalment i després, quan s'escau, físicament. Si és temps
d'hivern, el meu Vivaldi va associat al Paisaje después de la
batalla, de Wajda, que les músiques, a certes edats, sempre
condueixen a algun lloc. Suposo que no serà la darrera vegada que
comparteixo aquestes escenes aquí, com ja ho he fet altres cops.
Avui, però, dedicaré aquest hivern al Real Madrid, i que sigui per
molts anys.
