aquest diumenge, música, ja, d'hivern

Aquest hivern que s'ha presentat sobtadament. Ja sé que feia dies i dies que estava anunciat, però a mi, potser per l'esperança d'una tardor que enllacés amb al primavera, m'ha deixat descol·locat, com si algú hagués traït el meu desig. Finalment, accepto la realitat, i la primera nevada, que a Barcelona, a falta dels flocs habituals, es manifesta amb una quantitat insòlita dels marrons de les fulles que el vent -i quin ventet avui!- acumula a les voreres, a les entrades de les cases..., i arrecera en clots i verticalitats.

En algun moment, quan es produeix el canvi d'estació, ja sigui el dia que toca o un altre, i sobretot a la primavera i a l'hivern, penso en Vivaldi, l'escolto primer mentalment i després, quan s'escau, físicament. Si és temps d'hivern, el meu Vivaldi va associat al Paisaje después de la batalla, de Wajda, que les músiques, a certes edats, sempre condueixen a algun lloc. Suposo que no serà la darrera vegada que comparteixo aquestes escenes aquí, com ja ho he fet altres cops. Avui, però, dedicaré aquest hivern al Real Madrid, i que sigui per molts anys.