Ja sé que ens hi va la vida, i la de
les futures generacions fins a la fi dels temps i... No, avui que és
diumenge i vigília de Reis, no m'allargaré gens, malgrat que avui,
amb més motiu que mai, potser tocaria deixar-se anar en la
puerilitat que ens han encomanat, de la qual participo i afirmo, i no
ho negaré, que m'agrada.
M' ha enviat un amic a través de WhatsApp un enllaç perquè voti la millor foto de l'any passat entre les que ha triat el “Wall Street Journal”. Ell mateix m'havia enviat abans una proposta de votació virtual -ai, que no anem bé!- que s'avançava a la consulta del 9 de novembre. Entremig, un altre amic, m'havia recordat també a través de WhatsApp la foto del periòdic (feta per Raymond Roig, de Perpinyà, no em sembla de les millors de la diada, però el que importa, esclar, és el simbolisme). D'acord, vist i fet.
De jove, acompanyat o sol al pis de sota el teulat de casa, m'agradava escoltar el bolero, i, ja acabat, tornar-lo a escoltar fins que em cansava -ens cansàvem- i passaven dies, setmanes i mesos (fins a l'altre estiu o Nadal) en què, metafòricament, el vinil anava acumulant pols, però en el meu cap revenia inesperadament la fascinació de la repetició espiral in crescendo, aquell ostinato que mai no ha deixat d'intrigar-me.
