ni timó ni vela,
la ciutat em pren,
la ciutat em deixa
Artut Bladé
Baixo pel Passeig de Gràcia. M'aturo un moment. Art fugaç de carrer: travesser de la creu, cavalls de colors en llibertat, al galop, sense por perquè són joves o amb pànic, perquè són vells, estàtica i estètica de negre, ciutat en roig. Un home, camisa blanca, americana baldera, furga a l'altra banda inútilment.
M'imagino, homenet indecís, emportant-me el retaule a casa i, ja penjat a la paret del menjador, intentant decidir qui resisteix i qui violenta.
Pujo pel Passeig de Gràcia. Han buidat el contenidor. Cavalls de colors, siluetes en negre, lletres en roig, home de camisa blanca ja no formen part del paisatge de la ciutat de cel amb restes de blau que amenaça pluja. Demà, més.
