ni timó ni vela,
la ciutat em pren,
la ciutat em deixa
Artut Bladé
Baixo pel Passeig de Gràcia. M'aturo un moment. Art fugaç de carrer: travesser de la creu, cavalls de colors en llibertat, al galop, sense por perquè són joves o amb pànic, perquè són vells, estàtica i estètica de negre, ciutat en roig. Un home, camisa blanca, americana baldera, furga a l'altra banda inútilment.
M'imagino, homenet indecís, emportant-me el retaule a casa i, ja penjat a la paret del menjador, intentant decidir qui resisteix i qui violenta.
Pujo pel Passeig de Gràcia. Han buidat el contenidor. Cavalls de colors, siluetes en negre, lletres en roig, home de camisa blanca ja no formen part del paisatge de la ciutat de cel amb restes de blau que amenaça pluja. Demà, més.
3 comentaris:
Excel·lent percepció i apunt del paisatge urbà, enriquit amb la reflexió també fugaç.
Cal que aquests moments i paisatges casuals tinguin els seus cronistes, i ets bo captant el conjunt.
la imatge és impressionant: pel contingut, pel "contenidor", pel protagonista amb camisa blanca, corbata i americana baldera (que tant podria ser un vagabund, un buscador de tresors, un habitant qualsevol que xafardeja, que busca menjar o alguna cosa aprofitable... ), pel contingut del contingut, una autèntica pintura rupestre contemporània (també tens raó, ben bé un retaule), i per la teua mirada, aturant-te a l'anada i a la tornada, quan la "brigada de neteja" ha passat procurant transformar el paisatge en aquell eslògan de "barcelona neta".
sort que a tu no se t'han emportat, homenet indecís (anava a afegir "encara", però no vull,
no ho vull posar!)
com m'agrada llegir-te i mirar-te...
bona nit, miquel-pere
Gràcies, Olga, una vegada més per la teua generositat amb les meues mirades. Ja m'agradaria, ja, saber captar el conjunt, el tot, però em temo que només sóc capaç de veure l'instant que, com diuen ara, pot ser una metàfora de la realitat que no acabem de voler veure.
Expliques perfectament, iruna, la meua "mirada", millor que jo. Potser falta una altra mirada, un pla més general, complementari: el de tota la gent que va passar pel costat del contenidor al mateix temps que jo sense veure res o sense voler veure res; fottogràficament, auesta mirada és impossible.
oh, algun dia, si em veuen, també se m'emportaran :-)
El plaer és mutu ;-)
Bona nit, iruna-n
Publica un comentari a l'entrada