La Clarissa, una amiga estimada, coneguda i desconeguda alhora, em demana que mostri els meus prestatges de llibres. Li faré cas, però, com podria? Massa prestatges i massa dispersos. A més, tampoc, Clarissa, no voldran dir gaire res, perquè no ets el que llegeixes, sinó qui ets. I, posats a filosofar, ni tan sols qui ets, sinó qui penses que ets. I ni això, sinó qui pensen els altres qui ets i què ets. En fi, interminable.
Anem a pams. M’he atrevit a parafrasejar el títol d’un altre bloc que segueixo i que m’agrada. Doncs això: Llegeixes? I què? Perquè del terme llegir, l’accepció que preferixo per al cas és aquesta:
2 tr. [LC] Distingir, comprendre, (allò que és figurat per qualssevol signes escrits). Llegeix música.
Anem a pams. M’he atrevit a parafrasejar el títol d’un altre bloc que segueixo i que m’agrada. Doncs això: Llegeixes? I què? Perquè del terme llegir, l’accepció que preferixo per al cas és aquesta:
2 tr. [LC] Distingir, comprendre, (allò que és figurat per qualssevol signes escrits). Llegeix música.
I vaig més enllà. Hi ha qui llegeix llibres i no comprèn, a mi em passa. Hi ha qui llegeix la terra, hi ha qui llegeix les estrelles, hi ja qui llegeix les persones, hi ha qui es llegeix ell mateix. Distingir, comprendre... són paraules majors. Els llibres... de vegades són tan poca cosa. És complicat llegir, és complicat distingir, no és fàcil comprendre. Al menys, m’ho sembla.
Però anem al cas, a la concreció física precipitada. He fotografiat a l’atzar alguns prestatges (a reordenar i aclarir , i el carret del llibres a resituar ) del pis de Barcelona que si s’engrandeixen les imatges poden donar pistes no estic segur de què.
