5.8.09

Llegeixes? I què?

La Clarissa, una amiga estimada, coneguda i desconeguda alhora, em demana que mostri els meus prestatges de llibres. Li faré cas, però, com podria? Massa prestatges i massa dispersos. A més, tampoc, Clarissa, no voldran dir gaire res, perquè no ets el que llegeixes, sinó qui ets. I, posats a filosofar, ni tan sols qui ets, sinó qui penses que ets. I ni això, sinó qui pensen els altres qui ets i què ets. En fi, interminable.

Anem a pams. M’he atrevit a parafrasejar el títol d’un altre bloc que segueixo i que m’agrada. Doncs això: Llegeixes? I què? Perquè del terme llegir, l’accepció que preferixo per al cas és aquesta:

2 tr. [LC] Distingir, comprendre, (allò que és figurat per qualssevol signes escrits). Llegeix música.

I vaig més enllà. Hi ha qui llegeix llibres i no comprèn, a mi em passa. Hi ha qui llegeix la terra, hi ha qui llegeix les estrelles, hi ja qui llegeix les persones, hi ha qui es llegeix ell mateix. Distingir, comprendre... són paraules majors. Els llibres... de vegades són tan poca cosa. És complicat llegir, és complicat distingir, no és fàcil comprendre. Al menys, m’ho sembla.

Però anem al cas, a la concreció física precipitada. He fotografiat a l’atzar alguns prestatges (a reordenar i aclarir , i el carret del llibres a resituar ) del pis de Barcelona que si s’engrandeixen les imatges poden donar pistes no estic segur de què.







8 comentaris:

Clarissa ha dit...

Ohhhh....

Clarissa ha dit...

ARa els teus amics internautes se ne'n fotran i pensaran: mira el que arriba a fer aquest per una noia jove i guapa!!! je je... Però a mi m'ha fet molta il·lusió: moltes gràcies!!!

Clarissa ha dit...

M'encanta buscar, a les fotos de llibres, els llibres que tinc. De moment ja n'he vist quatre...

kika ha dit...

m'ha agradat mot avui el que has escrit....i només era mab l'excusa de les fotos! :-)
m'ha agradat veure les fotos perquè soc curiosa... xafardera :-)+
aquest de l'umberto eco, la flama de la reina loana (?), que tal?

Allau ha dit...

Cela, Hammet, Verdaguer... Estan junts per algun estrany criteri que se m'escapa?

Mireia ha dit...

Amb alguns m'he quedat amb les ganes de saber quins són... !!

Trini ha dit...

Quant Verdaguer!
Fa gràcia això de veure els raconets de les cases del companys blogaires ;)

pere ha dit...

I qui no faria el que fos per una noia jove i guapa, sempre dintre d'un ordre, Clarissa? I més ara a l'estiu, que ningú no ens controla.
Continuo?

Gràcies, kika. No sé què dir-te sobre el llibre de l'Eco sense saber prou el que llegeixes... És tot tan subjectiu... Va, però si no tens pressa i el cor obert...

Més que un criteri de proximitat, és una fórmula utilitària que seria llarg d'explicar i que es basa en determinats espais buits cada dia més difícils de trobar.

Ostres, Mireia, fes un clic sobre la imatge, crec que només quedaran il·legibles dos lloms de Verdaguer vells vells. De tota manera, pensa que només és un joc aleatori.

Uf, encara queda molt Verdaguer, Trini, no sé si massa.
Ben cert: aturar-se a les cases dels altres, dels coneguts sobretot, sempre és un plaer :-)