Cada any passava algunes vegades per la
Casa Àsia a veure les exposicions o les actuacions que s'hi feien, o
simplement pel plaer de contemplar una de les poques cases
modernistes interessants de lliure entrada. Des que l'han traslladada
al recinte del Sant Pau no hi he anat i ni tan sols he mirat la seua
pàgina a internet per veure si em podia interessar alguna cosa. Va
ser fa tres o quatre dies que vaig topar per casualitat amb una
activitat idea de Movistar que potser han fet altres anys però que
per a mi era novetat i que em va interessar. Es tractava d'un concurs
d'haikus; bé, en realitat d'haikurts, és a dir, de microcurts de
vídeo seguint les pautes dels haikus. Copio el que diu la web:
El modelo de micrometrajes que Haikurts propone está inspirado en la estructura métrica de las estrofas de la forma poética japonesa del haiku. De este modo los tres versos de cinco, siete y cinco sílabas del haiku, se adaptan en tres planos de cinco, siete y cinco segundos en un haikurt. El creador de un haikurt elabora un micrometraje de tres planos y un total de diecisiete segundos.
Em va semblar una bona pensada aquest trasllat de ritme dels sons i els mots a la imatge. I vaig pensar que era molt adequada, molt didàctica, l'explicació que donaven a continuació i que habitualment no apareix quan es defineix aquest petit poema:
Un haiku contiene dos métricas: la métrica de la estrofa y la visual. La métrica de la estrofa se forma por tres versos: un verso de cinco sílabas, uno de siete y otro de cinco, consecutivamente. En todos los versos se acentúa la penúltima sílaba. El total es de tres versos y diecisiete sílabas.
La métrica visual de un haiku presenta tres imágenes, una en cada verso. Esta forma poética japonesa no explicita razonamientos ni argumentaciones: presenta imágenes susceptibles de ser conectadas por el lector. La primera imagen y la segunda (el primer y el segundo verso) establecen una relación de contraste, de opuestos. Si la primera imagen denota calma y quietud (“Estanque viejo”), la segunda imagen responderá con movimiento y acción (“rana que se zambulle:”). Si la primera imagen es inanimada, la segunda es animada. Si la primera es un plano general, la segunda es un plano cerrado, si la primera es permanente y silenciosa, la segunda es huidiza y ruidosa… El tercer verso -la tercera imagen-, ha de ofrecer una "síntesis unitiva", es decir, una imagen donde se produzca una síntesis de los contrarios, una unión de los opuestos (“resuena el agua”).
L'exemple de l'haiku de Bashô Matsuo (1644-1694) és perfecte, modèlic, per entendre el que en diuen mètrica visual que, la veritat, en molts altres haikus, queda més difusa, menys evident, o fins i tot pot semblar inexistent.
Si no fos perquè ignoro si entre la gent amb qui comparteixo escrits hi ha gaires aficionats al vídeo i perquè el meu poder de convocatòria és escàs, ara mateix proposaria que féssim uns quants intents de haikurts (d'haikurts?) sobre el propi material o sobre material d'algú altre, sigui japonès o català. Jo segurament faré alguna provatura. De tota manera, si algú està interessat en els haikurts de la Casa Àsia, que sàpiga que ara ja és una mica tard per participar-hi, però que els resultats es passaran el 15 i 16 de febrer a les set, a la sala “El Latino”, La Rambla, 27.
P.S. Acabo d'entrar en la pàgina de l'organització. Veig que han prorrogat el lliurament d'originals fins al dia 10 i que, entre altres materials, hi ha les bases (es poden fer haikurts de terror!), els vídeos dels guanyadors (no en dic res) de la primera edició, la de l'any passat...
