Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultures. Mostrar tots els missatges

5.5.09

percentatges identitaris

Tal dia com avui, o qualsevol altre de fa 50 anys, Raimon va escriure “Al vent”. Tenia 18 anys i havia anat en moto, en una Vespa. Temps després, alguns van, vam, agafar aquesta cançó vitalista i elemental, monoteista i panteista com un més dels senyals de recuperació de la llengua i la cultura en l’àmbit popular. No sé si la gent que ara té vint anys, o trenta o quaranta, ha escoltat o escolta la cançó i si li suggereix alguna cosa. A mi em continua agradant la seva força i, a més, la relaciono –faig servir paraules conegudes- amb un temps i un país, des de la meva perspectiva, és clar.



Continuant amb un dels temes del post anterior, cada cop tinc menys clar el concepte de cultura i d’identitat col·lectives. I és que ja em costa trobar la pròpia identitat, i veig, escolto i llegeixo que també passa el mateix a molta gent. On es pot trobar la identitat nacional? En uns història comuna? Comuna de qui? En un Estatut, màxima representació articulada de la voluntat popular (?) del qual dubto que ni el més optimista o el més babau (mentiders a part) es pugui sentir moderadament orgullós? En una ètnia? Què cony és una ètnia? En la geografia? En les creences religioses? Alguns ho tenen massa clar, això de les religions. En la música o les cançons? En la literatura? En els castellers? En el Barça? En Crackòvia? En la cuina? ...? Si ara, sense deixar-me gaire temps per pensar, algú em preguntés: “però alguna cosa hi deu haver inqüestionable, oi?”, segurament li respondria que la llengua, que va més enllà de fronteres, però tampoc no ho sé. Tots els que tenen l’anglès com a llengua materna se senten partícips d’una cultura i d’una identitat determinada? I en castellà? Una mica de tot, doncs?

Possiblement, com gairebé en tot, la pertinença a una cultura i l’assumpció d’una identitat col·lectiva té molts elements subjectius o, si més no, percentuals, per molt que diguin el contrari teòrics, polítics i gents vàries de bona i mala fama i fe. Si voleu en podem parlar en algun moment en què m’hagi passat aquest escepticisme transitori que no crec que em duri més de cinquanta minuts, però que és cíclic.