triglòssia

He llegit que un dels termes a definir en l'examen de llengua castellana de la prova de Selectivitat era diglosia. En la versió digital del diari hi havia alguna opinió que trobava excessivament complicat aquest mot (mi hija y es buena estudiante dice exacamente lo mismo que el de caste no habia por donde cogerlo y lo de la diglosia todavia se lo esta pensando). No sé si a les classes de castellà es parla gaire de la diglòssia, però estic segur que a les de català sí, de manera que els alumnes no haurien d'haver tingut gaires problemes a fer-hi una aproximació més o menys reeixida.

Si volem primfilar ens adonarem que no és tan fàcil concretar bilingüisme i diglòssia, que cal matisar segons diferents situacions i factors. No en tinc cap intenció, qui vulgui fer-ho pot començar per aquí. Amb el terme diglòssia, que penso que està molt en desús, passa, en l'aspecte individual, com amb el terme racisme. Ningú sol acceptar que té sentiments o conductes racistes, però la pràctica demostra que en determinades circumstàncies...

Els individus que viuen a Catalunya són diglòssics? Com que no tinc estadístiques -a més, la gent sol mentir força en aquests aspectes, a vegades sense voler- no m'atreveixo a ser taxatiu, però la meua experiència m'inclina a pensar que sí o, si es vol, a dir que depèn. Depèn del moment, dels interlocutors, de les perspectives que tenen... En realitat penso que en les darrers anys ha augmentat el fenomen de la triglòssia (encara que el terme no existeixi), és a dir d'individus que es desenvolupen en els seus contactes orals en tres llengües, la pròpia d'origen, el castellà i el català (deixo de banda l'anglès); aquestes dues darreres apreses a partir de la seua vinguda a Catalunya. La qüestió seria saber quin paper ocupen el castellà i el català en la seua relació, en la seua escala de valors i, esclar, per què i si hi ha fluctuacions. No crec que els resultats fossin gaire sorprenents.

P S: Darrerament he vist dues pel·lícules amb un cert grau de... bilingüisme, diglòssia? Una era molt dolenta, l'altra era Hijo de Caín (Fill de Caín), aconsellable per als qui pateixen quan juguen a escacs.

cortesia elemental

Ets moderadament transigent, moderadament comprensiu, moderadament cortès... Potser massa moderació.

Et truca per megaenèsima la de Jazztel, però podria ser qualsevol altre; ho fan, com és habitual, a l'hora de dinar, que és aquella en què dius als amics, si t'ho pregunten, que encara no has començat a menjar o que ja has acabat, encara que et costi empassar sense soroll el mos o el glop que tens a la boca. Als senyors o a les senyores de les companyies telefòniques, els sols dir que ja vas servit, que aquesta setmana ja t'han trucat tres vegades o que t'és impossible memoritzar de cop tots els avantatges que et diuen que t'ofereix la seua operadora, que si són tan amables d'indicar-te el lloc d'internet on es pot trobar tot allò tan aventatjós, ja t'ho miraràs detingudament i valoraràs si et convenen les ofertes. Com si res, ell, o ella, insisteix amb el llistat i et pregunta quant has gastat aquest mes amb la teua companyia. No hi ha diàleg, no t'escolten, no et volen entendre. Al final, com que ets ben educat, li desitges bona tarda i penges. Ells o elles no es desanimem i al cap d'uns dies tornen a insistir i et repeteixen el mateix que t'havien dit, per bé que tu no ho saps perquè has desconnectat a les dues o tres primeres frases.

Amb el temps, has decidit que cal mostrar-te moderadament intransigent amb la seua descortesia. Els deixes parlar una estona i els dius, en català, que si podrien parlar-te també en català, que ets un possible client que fa servir habitualment aquesta llengua. La resposta és, invariablement el silenci o, cómo? Aleshores, els desitges bona tarda, penges i continues dinant mentre penses si deuen entendre que fins i tot els clients diglòssics agraeixen la personalització lingüística, o potser ho consideren una frivolitat, una radicalització o, el pitjor de tot, no entenen res.