cortesia elemental

Ets moderadament transigent, moderadament comprensiu, moderadament cortès... Potser massa moderació.

Et truca per megaenèsima la de Jazztel, però podria ser qualsevol altre; ho fan, com és habitual, a l'hora de dinar, que és aquella en què dius als amics, si t'ho pregunten, que encara no has començat a menjar o que ja has acabat, encara que et costi empassar sense soroll el mos o el glop que tens a la boca. Als senyors o a les senyores de les companyies telefòniques, els sols dir que ja vas servit, que aquesta setmana ja t'han trucat tres vegades o que t'és impossible memoritzar de cop tots els avantatges que et diuen que t'ofereix la seua operadora, que si són tan amables d'indicar-te el lloc d'internet on es pot trobar tot allò tan aventatjós, ja t'ho miraràs detingudament i valoraràs si et convenen les ofertes. Com si res, ell, o ella, insisteix amb el llistat i et pregunta quant has gastat aquest mes amb la teua companyia. No hi ha diàleg, no t'escolten, no et volen entendre. Al final, com que ets ben educat, li desitges bona tarda i penges. Ells o elles no es desanimem i al cap d'uns dies tornen a insistir i et repeteixen el mateix que t'havien dit, per bé que tu no ho saps perquè has desconnectat a les dues o tres primeres frases.

Amb el temps, has decidit que cal mostrar-te moderadament intransigent amb la seua descortesia. Els deixes parlar una estona i els dius, en català, que si podrien parlar-te també en català, que ets un possible client que fa servir habitualment aquesta llengua. La resposta és, invariablement el silenci o, cómo? Aleshores, els desitges bona tarda, penges i continues dinant mentre penses si deuen entendre que fins i tot els clients diglòssics agraeixen la personalització lingüística, o potser ho consideren una frivolitat, una radicalització o, el pitjor de tot, no entenen res.