14.3.13

cortesia elemental


Ets moderadament transigent, moderadament comprensiu, moderadament cortès... Potser massa moderació.

Et truca per megaenèsima la de Jazztel, però podria ser qualsevol altre; ho fan, com és habitual, a l'hora de dinar, que és aquella en què dius als amics, si t'ho pregunten, que encara no has començat a menjar o que ja has acabat, encara que et costi empassar sense soroll el mos o el glop que tens a la boca. Als senyors o a les senyores de les companyies telefòniques, els sols dir que ja vas servit, que aquesta setmana ja t'han trucat tres vegades o que t'és impossible memoritzar de cop tots els avantatges que et diuen que t'ofereix la seua operadora, que si són tan amables d'indicar-te el lloc d'internet on es pot trobar tot allò tan aventatjós, ja t'ho miraràs detingudament i valoraràs si et convenen les ofertes. Com si res, ell, o ella, insisteix amb el llistat i et pregunta quant has gastat aquest mes amb la teua companyia. No hi ha diàleg, no t'escolten, no et volen entendre. Al final, com que ets ben educat, li desitges bona tarda i penges. Ells o elles no es desanimem i al cap d'uns dies tornen a insistir i et repeteixen el mateix que t'havien dit, per bé que tu no ho saps perquè has desconnectat a les dues o tres primeres frases.

Amb el temps, has decidit que cal mostrar-te moderadament intransigent amb la seua descortesia. Els deixes parlar una estona i els dius, en català, que si podrien parlar-te també en català, que ets un possible client que fa servir habitualment aquesta llengua. La resposta és, invariablement el silenci o, cómo? Aleshores, els desitges bona tarda, penges i continues dinant mentre penses si deuen entendre que fins i tot els clients diglòssics agraeixen la personalització lingüística, o potser ho consideren una frivolitat, una radicalització o, el pitjor de tot, no entenen res.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

a casa si si posa la meva dona diu: la señora no está amb accent sudamericà, i si m'hi poso jo, els dic que sóc el meu pare i que jo no se res d'aixó, que preguntin pel noi - sempre en català - funciona bastant bé, però segueixen trucant.

Júlia ha dit...

Jo ja ni contesto si veig un número que no conec i a la que comencen a parlar, si he 'picat', penjo. Ho sento pels pobres teleoperadors explotats però ja no hi puc fer més.

Carme ha dit...

A vegades m'han penjat ells per parlar en català. No passa gaire però a vegades hi ha sort...

No et deixen altra opció que ser una mica radical i no tant comprensiu amb ells.

ninona ha dit...

Jo després de 6 o 7 trucades del CityBank i cansada de dir-lis que no m'interessava el que m'oferien i que no volia que em tornessin a trucar, que a més ho feien en hores de feina i m'incomodaven molt, els vaig amenaçar de denunciar-los (amb bones paraules, senyoreta vostè no té la culpa però jo ja n'estic farta de dir-ho, ja veurà si pot fer res per no tornar-me a molestar) i va ser com un miracle: no m'han tornat a trucar, però fins que no els vaig amenaçar, ni cas.

miquel ha dit...

Francesc, a vagades em pregunto com és que al cap d'un any o dos de trucar no ens esborren de la llista. suposo que en alguns casos deu donar els seus fruits aquesta insistència, o potser treballen a l'atzar o...

Penges sense desitjar-los bon dia o el que s'escaigui? Júlia!

Carme, jo si tinc un bom moment els deixo parlar una estona, encara que no sé si els faig cap favor escoltant-los, més aviat els faig perdre el temps.

Uf, ninona, els de CityBank no m'han trucat mai, es veu que saben la meua situació econòmica. Potser sí que la forma d'acabar amb les trucades repetides és fer el qque vas fer tu perquè la veritat es que no escolten cap tipus d'argument.