cartes que mai no es publicaran en el diari

Tinc un amic que de tant en tant envia alguna carta a la premsa escrita, a la secció de les opinions dels lectors. Sovint són cartes assenyades que acaben publicades, fins i tot en lloc preferent. Alguns vegades, però, els seus redactats no aconsegueixen aparèixer. Ahir, el meu amic em va deixar llegir la darrera carta que ha enviat. Diu així:

Senyor director,


Fa algunes setmanes que llegeixo la promoció que fa el diari d'un aparell multimèdia que em sembla molt interessant per les múltiples possibilitats que ofereix per un preu més que raonable. De tota manera, crec que no és gaire precís anomenar-lo e-Book, és a dir, llibre electrònic, ja que no ho és -ni, segons la publicitat, en conté cap-, sinó que, en tot cas, pot considerar-se un e-Reader, és a dir, un lector electrònic que posseeix una pantalla il·luminada i que no es basa, per tant, en el sistema de tinta electrònica que caracteritza aquests aparells.


Atentament,


X

Com sempre, la carta em sembla raonable, però ja li he dit al meu amic que té poques possibilitats de ser acceptada. Què pretén, que canviïn el títol de la promoció després de setmanes que funciona? Impossible. Com a màxim podria aspirar a un aclariment personal o institucional del responsable lingüístic del diari que amb arguments diversos, entre els quals figuraria el de la validesa de l'ús habitual, que considera acceptable aquest denominació, acabés sentenciant la idoneïtat del terme emprat pel diari a l'hora de referir-se a un lector de llibres electrònics, encara que l'aparell no sigui pròpiament el que els més puristes -sempre hi ha torracollons- entenen per un e-Book, ni tampoc per un e-Reader.

El meu amic, a qui encara dono més arguments per sostenir la certesa que la seua carta no veurà la llum, diu que m'entén, que ho veu clar, però tot i així, ja està pensant una altra carta que jo crec que encara té menys possibilitats de ser publicada, entre altres coses perquè és més inconsistent i d'una previsible llargada exagerada.

Diu el meu amic que en el mateix diari ara hi ha la promoció d'un telescopi refractor que s'anuncia així: “Tocareu el cel... tot el que necessiteu fins als estels des d'on vulgueu”. Diu el meu amic que mai no havia vist un telescopi refractor astronòmic de 70 mm d'obertura (diàmetre de la lent principal) i només 300 mm de longitud focal. Calcula que dels dos oculars que inclou, el de 6mm proporciona 50 augments (300: 6 = 50) , que li sembla un valor molt escàs per poder observar els planetes amb un cert detall, que tot depèn de la qualitat de l'òptica. M'explica que no entén què vol dir una lent de Barlow de 8,3 (!) augments, ni les tapes del trípode ni el mirall diagonal, i quin servei pot fer exactament un mapa dels planetes del sistema solar... I m'assegura que caldria especificar si la muntura, és a dir, el trípode, és azimutal o equatorial i les seues mides, perquè més aviat li sembla un trípode per nans... En fi, m'enumera tantes coses que, repeteixo, preveig una carta interminable que només pot interessar els aficionats a l'astronomia, i li faig veure que per molt que ell s'hi capfiqui, en cap lloc diu que es tracti d'un telescopi astronòmic, simplement diu que es pot tocar el cel, metafòricament parlant és clar, i que tocar el cel és una cosa que es pot fer perfectament sense l'ajuda de cap telescopi, i si no que li preguntin al senyor Mas o a la senyora Aguirre quan els van parlar per primer cop d'Eurovegas. I a més, i definitiu, que tothom ja sap que per 39,90 euros el que es comprar és un instrument per a regalar al nen el dia del seu aniversari.


Al final, cansat que no em faci cas, recomano al meu amic que es llegeixi aquests consells si vol veure les seues cartes publicades al diari. Això sí, per no desanimar-lo més del compte, li dic que perseveri en els seus intents, que la literatura epistolar també pot ser molt interessant, encara que sigui en una direcció única i qui sap si algun dia en farà un volumet. En un últim intent d'animar-lo, li dic que al menys la primera carta ja li publicaré jo mateix, amb opció que sigui llegida a tot el món. No m'atreveixo a dir-li que dubto molt que parlar de les promocions dels diaris interessi a ningú; en tot cas, interessa l'objecte promocionat. Per cert, per què fan aquestes promocions els diaris?, em pregunta el meu amic. Com si jo hagués treballat mai en un diari.

a la recerca de la biblioteca digital

Finalment havia de sucumbir a la temptació, i encara que sé que la tecnologia no s’atura, vaig decidir que ja era el moment de comprar el meu e-reader, altrament dit lector de llibres electrònics. La passejada en línia gairebé recta em va dur a les portes que Sony té gairebé al final de la Rambla de Catalunya, un espai magnífic, ampli, amb el material ben distribuït; aquí i allà, els dos models estrella dels seus lectors d’aquest any; parlo amb una venedora que m’explica característiques que ja sé i finalment em diu que el model que m’agrada no el tenen, però que el pot demanar per internet. I jo, noia, jo també sé comprar per internet. En fi, que baixo fins a la plaça de Catalunya i compro l’aparell.

I ara, què? Perquè cal incorporar-hi llibres, que a penes en ve una mostra per indicar simplement que funciona la pantalla. En l'aspecte de la venda, no veig que s’hagi fet gaire publicitat. Més ben dit, jo he vist molts lectors anunciats en periòdics diversos, però la propaganda de llibres és quasi inexistent, i sóc generós amb el quasi. Molt bé, es tracta, suposo, d’entrar en webs de llibreries i editorials. I, és clar, veure quins llibres ofereix la xarxa que siguin gratuïts, és a dir, alguns clàssics descatalogats.

Sorpresa, sorpresa: amb una mica de paciència i explorant viaranys secundaris, resulta que es poden trobar obres que just acaben d’arribar a les llibreries, com la darrera novel·la d’Umberto Eco, o et pots baixar el darrer premi Planeta, el de Mendoza, o la darrera publicació de Mankell. He dit sorpresa perquè totes les baixades són gratuïtes, cosa que, com sabem, contravé les lleis vigents i, com s’encarreguen de recordar les primeres pàgines dels llibres, queda rigorosament prohibida la reproducció, etc. Per cert, potser perquè no he sabut buscar prou bé, és pràcticament impossible trobar originals o traduccions en català, i se’n poden fer diverses interpretacions del cas, evidentment.

Què cal fer davant de la possibilitat de poder llegir un llibre comprat legalment o baixat a través d’una descàrrega gratuïta? Una altra vegada un dilema que en la música fa anys que funciona i ha fet córrer moltes veus i molta tinta i ha dut a algunes solucions acceptables i que en el cas dels llibres encara és nou i planteja discussions que ja s’han començat a produir però que segurament agafaran volada pública si arriba el moment en què els llibres es trobin en la mateixa situació que es van trobar els CD. De moment editors, distribuïdors i llibreries van dient alguna cosa, però no sembla que tinguin gaires iniciatives realment noves.

Tornat al meu reader, crec que ja tinc incorporat material suficient –entre altres el magnífic poemari sense ànim de lucre que ens ha deixat l’amic Josep Lluís, en què ha tingut la gentilesa, que li agraeixo, de dedicar-me un poema- per a la resta de l’any i una mica més, sempre compaginant amb el paper, tot i que he de dir que la lectura en pantalla, en contra del que alguns diuen, em resulta força agradable i pràctica. Solucionarà a la llarga la meva biblioteca virtual els problemes de falta d’espai de la biblioteca real? Sincerament, ho dubto