3.4.12

cartes que mai no es publicaran en el diari

Tinc un amic que de tant en tant envia alguna carta a la premsa escrita, a la secció de les opinions dels lectors. Sovint són cartes assenyades que acaben publicades, fins i tot en lloc preferent. Alguns vegades, però, els seus redactats no aconsegueixen aparèixer. Ahir, el meu amic em va deixar llegir la darrera carta que ha enviat. Diu així:

Senyor director,


Fa algunes setmanes que llegeixo la promoció que fa el diari d'un aparell multimèdia que em sembla molt interessant per les múltiples possibilitats que ofereix per un preu més que raonable. De tota manera, crec que no és gaire precís anomenar-lo e-Book, és a dir, llibre electrònic, ja que no ho és -ni, segons la publicitat, en conté cap-, sinó que, en tot cas, pot considerar-se un e-Reader, és a dir, un lector electrònic que posseeix una pantalla il·luminada i que no es basa, per tant, en el sistema de tinta electrònica que caracteritza aquests aparells.


Atentament,


X

Com sempre, la carta em sembla raonable, però ja li he dit al meu amic que té poques possibilitats de ser acceptada. Què pretén, que canviïn el títol de la promoció després de setmanes que funciona? Impossible. Com a màxim podria aspirar a un aclariment personal o institucional del responsable lingüístic del diari que amb arguments diversos, entre els quals figuraria el de la validesa de l'ús habitual, que considera acceptable aquest denominació, acabés sentenciant la idoneïtat del terme emprat pel diari a l'hora de referir-se a un lector de llibres electrònics, encara que l'aparell no sigui pròpiament el que els més puristes -sempre hi ha torracollons- entenen per un e-Book, ni tampoc per un e-Reader.

El meu amic, a qui encara dono més arguments per sostenir la certesa que la seua carta no veurà la llum, diu que m'entén, que ho veu clar, però tot i així, ja està pensant una altra carta que jo crec que encara té menys possibilitats de ser publicada, entre altres coses perquè és més inconsistent i d'una previsible llargada exagerada.

Diu el meu amic que en el mateix diari ara hi ha la promoció d'un telescopi refractor que s'anuncia així: “Tocareu el cel... tot el que necessiteu fins als estels des d'on vulgueu”. Diu el meu amic que mai no havia vist un telescopi refractor astronòmic de 70 mm d'obertura (diàmetre de la lent principal) i només 300 mm de longitud focal. Calcula que dels dos oculars que inclou, el de 6mm proporciona 50 augments (300: 6 = 50) , que li sembla un valor molt escàs per poder observar els planetes amb un cert detall, que tot depèn de la qualitat de l'òptica. M'explica que no entén què vol dir una lent de Barlow de 8,3 (!) augments, ni les tapes del trípode ni el mirall diagonal, i quin servei pot fer exactament un mapa dels planetes del sistema solar... I m'assegura que caldria especificar si la muntura, és a dir, el trípode, és azimutal o equatorial i les seues mides, perquè més aviat li sembla un trípode per nans... En fi, m'enumera tantes coses que, repeteixo, preveig una carta interminable que només pot interessar els aficionats a l'astronomia, i li faig veure que per molt que ell s'hi capfiqui, en cap lloc diu que es tracti d'un telescopi astronòmic, simplement diu que es pot tocar el cel, metafòricament parlant és clar, i que tocar el cel és una cosa que es pot fer perfectament sense l'ajuda de cap telescopi, i si no que li preguntin al senyor Mas o a la senyora Aguirre quan els van parlar per primer cop d'Eurovegas. I a més, i definitiu, que tothom ja sap que per 39,90 euros el que es comprar és un instrument per a regalar al nen el dia del seu aniversari.


Al final, cansat que no em faci cas, recomano al meu amic que es llegeixi aquests consells si vol veure les seues cartes publicades al diari. Això sí, per no desanimar-lo més del compte, li dic que perseveri en els seus intents, que la literatura epistolar també pot ser molt interessant, encara que sigui en una direcció única i qui sap si algun dia en farà un volumet. En un últim intent d'animar-lo, li dic que al menys la primera carta ja li publicaré jo mateix, amb opció que sigui llegida a tot el món. No m'atreveixo a dir-li que dubto molt que parlar de les promocions dels diaris interessi a ningú; en tot cas, interessa l'objecte promocionat. Per cert, per què fan aquestes promocions els diaris?, em pregunta el meu amic. Com si jo hagués treballat mai en un diari.